L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial, i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya. L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández. El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico, del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera. Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del franquisme tornà a ser intitulat en castellà. El 1979 recuperà la capçalera en català. Constitueix un fons bibliogràfic imprescindible per als estudiosos de l’arqueologia i història tarragonines. Entre altres publicacions que promogué també es destaquen vuit volums del Premi Josep M. Pujol (1952-65). Sempre ha col·laborat amb el Museu Arqueològic, en excavacions, en la revaloració de monuments, i ha fomentat la creació de filials, com ara els grups de recerques, a diversos llocs de la comarca. Per tal d’adaptar-se a l’evolució dels temps, ha modificat diversos cops els seus estatuts, el primer cop el 1901 amb motiu de la publicació del Butlletí i, en temps recents, el 1994 i el 2016. Té el títol de reial. L’any 2018 rebé la Creu de Sant Jordi.