Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló. Des de la fundació fins a la guerra civil de 1936-39 aplegà el bo i millor de la intel·lectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans. El “Butlletí” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites valencianes més importants. Cal afegir-hi més de 200 títols entre llibres i opuscles. Entre els fundadors i membres més destacats figuren Àngel Sánchez i Gozalbo, Manuel Betí, Joan Porcar, Lluís Revest, Vicent Sos, Salvador Guinot, González Espressati i Casimir Melià, i posteriorment Bernat Artola, Germà Colon, Arcadi Garcia, Honori Garcia, Carles Salvador i Josep Sánchez i Adell.