i Societat Catalana de Biologia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Societat Catalana de Biologia

biologia biol
Denominació que adoptà la Societat de Biologia de Barcelona quan reprengué les activitats interrompudes el 1939.

Una primera sessió, clandestina, tingué lloc el 1954 amb una conferència de J.Trueta sobre poliomielitis; fins el 1962 no començaren les seves activitats regulars que, sobretot a partir de la darreria dels anys setanta, han adquirit una gran volada. El 1963 fou represa la publicació dels Treballs (substituït, però, pel Butlletí entre el 1975 i el 1982), que ha arribat al número 39 (1986) i ha dedicat volums d’homenatge a L.Cervera, J.Trias i Pujol, A.Pi i Sunyer, P.Babot, etc. i volums corresponents als col·loquis celebrats, alguns dels quals (com ara, Cap on va la Biologia, 1971) assoliren un ressò important. És organitzada en dotze seccions especialitzades (Antropologia biològica, Biofísica, Biologia del desenvolupament, Biologia molecular, Biologia de la reproducció, Ecologia, Endocrinologia experimental, Hepatologia experimental, Immunologia experimental, Microbiologia, Neurobiologia experimental i Enzimologia i Regulació metabòlica) a més d’una altra destinada als estudiants. Juntament amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques ha promogut la represa, d’ençà del 1976, dels Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. Ha estat presidida per August Pi i Sunyer (1913-18), Jesús M.Bellido (1919-20), Ramon Turró (1920-24), Pere Gonzàlez (1925-29), Pere Domingo (1930-32 i 1967-69), Lluís Sayé (1933-34), Leandre Cervera (1935-63), Josep Alsina i Bofill (1963-67), Pere Domingo i Sanjuan (1967-69), Ramon Surinyach (1969-71), Josep Trueta (1971-73), Ramon Parés (1973-75), Carles Bas (1975-79), Oriol Casassas (1979-81), Jaume Palau (1981-85)) i Josep Carreras i Barnés (1985). Té més de 1 600 membres.

Col·laboració: 
JMC / OrC
Llegir més...