Societat Catalana de Geografia

Entitat fundada el 1935 per iniciativa d’E. Fontserè, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans i annexa a la seva secció de ciències.

Pau Vila en fou el primer president. Prengué una gran volada inicial, però la guerra civil de 1936-39 en deturà l’activitat. El 1947 reprengué vida en la clandestinitat i realitzà diverses publicacions, organitzà conferències i cursos en domicilis particulars a càrrec de rellevants personalitats del món científic català i estranger, i féu excursions d’estudi. Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d’una localitat catalana i, des del 1986, el premi Lluís Solé i Sabarís. Des del 1976, connectà amb els nuclis universitaris i regularitzà les seves activitats i conferències, cursos monogràfics i excursions. Entre el 1978 i el 1982 publicà la Revista Catalana de Geografi i, des del 1984, la revista Treballs. Les presidències de Lluís Solé i Sabarís, Salvador Llobet, Lluís Casassas i Vicenç Biete han fet que hom tingui en compte la presència de la Societat en els debats geogràfics actuals. Els darrers vint anys la Societat ha organitzat vuit o nou conferències per any, com també diverses reunions, de les quals cal destacar les Jornades Catalanomagiars de Planejament Urbà i Regional (1989), les Jornades sobre la Regionalització del Territori i els Ens Intermedis (1989) i el Primer Congrés Català de Geografia (1991). Des del 1996 promou el premi Lluís Casassas i Simó per a estudiants o joves llicenciats en geografia.