i plural | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

plural

substantiu masculím
adjectiuadj
Gramàtica
gramàtica gram
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.

El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular: fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles.

Els acabats en a àtona la canvien en es: casa cases.

Els acabats en vocal tònica afegeixen ns: mà mans, rodó rodons.

En són excepció, que formen el plural només amb s: lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú, marabú, menú, nyu, pardessú, tabú, tissú, xampú, zebú, cru, nu; els noms de les lletres: les as, les bes; les notes musicals: els dos, els res, els mis; les partícules gramaticals substantivades: els sís, els nos, els perquès. Els masculins monosíl·labs o aguts acabats en s, ç, x, ix, tx afegeixen os: gas gasos, marquès marquesos, pis pisos, seriós seriosos, braç braços, capaç capaços (femení capaç capaces), feliç feliços (femení feliç felices), precoç precoços (femení precoç precoces), reflex reflexos, fix fixos, peix peixos, baix baixos, despatx despatxos.

Un bon nombre dels acabats en s la doblen davant la terminació os. Són tots els polisíl·labs acabats en às (menys gimnàs, hipocràs), és (amb e tancada), ís (menys avís, comís, compromís, encís, maravedís, matís, narcís, país/països, paradís, permís, somrís, tamís, tornavís), òs (menys espòs, repòs), ós, ús (menys abús, desús, refús, obús, andalús) i els mots nas, pas, bres, interès, ris, gos, os, cos, mos, tros, bus i rus.

Els masculins polisíl·labs no aguts i els femenins són invariables: el llapis els llapis, el cactus els cactus, la pols les pols (però el pols els polsos). En canvi, els femenins acabats en ç afegeixen una s: calç calçs, faç façs. També són invariables temps, fons, reps, plus, bis, pus i els noms dels dies de la setmana, menys dissabte i diumenge.

Els masculins aguts en sc, st, xt afegeixen s o bé os: bosc boscs o boscos, fresc frescs o frescos, test tests o testos, trist trists o tristos, text texts o textos, mixt mixts o mixtos. Els masculins no aguts i els femenins acabats en x afegeixen una s: índex índexs, hèlix hèlixs. Els acabats en ig afegeixen també una s: raig raigs, desig desigs, roig roigs.

Col·laboració: 
JBru
Llegir més...