Fill de Francisco de P. del Villar y Lozano. Titulat el 1886. Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà (1892) i continuà les obres de Montserrat: la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc. A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via (1896), la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via (1892), l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles (1916). Feu també l’esglesia parroquial de Tiana (1886) i la casa de salut de la Fundació Albà.