i Vint-i-tres de febrer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vint-i-tres de febrer

història hist
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.

Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes (‘Operació Galàxia'', novembre del 1978), sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la guàrdia civil, Antonio Tejero Molina.

Intent de cop d'Estat al Congrès dels Diputats el vint-i-tres de febrer de 1981

Aquest, la tarda del 23 de febrer, ocupà violentament amb dos-cents guàrdies el Congrés del Diputats, reunit per a investir Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern, i segrestà els parlamentaris i l’executiu, mentre Milans proclamava l’estat d’excepció a la III Regió Militar i feia ocupar per les tropes els carrers de València. Durant la nit, però, l’actitud del rei Joan Carles I a favor de la legalitat constitucional impedí l’extensió del moviment a la resta de l’exèrcit, i l’aïllament dels revoltats accentuà llur divisió entre ‘moderats”, favorables a la formació d’un govern d’emergència presidit per Armada amb polítics civils, i “radicals’' (Tejero), partidaris d’una dictadura neofranquista sense pal·liatius; després de confuses negociacions, cap al migdia del 24 de febrer els rebels desistiren a Madrid i a València, foren arresats, i diputats i govern recobraren la llibertat.

De les accions judicials subsegüents en resultà el processament de trenta-dos militars i un civil, que foren sotmesos a judici entre el febrer i el maig del 1982, davant del Consell Suprem de Justícia Militar, el qual n'absolgué onze, condemnà Milà i Tejero a 30 anys de presó i la resta de processats a penes sensiblement menors. Bé que fracassat, el cop provocà una sensible involució de la política estatal, en particular pel que fa a les autonomies històriques, sobre les quals els governs posteriors aplicaren mesures de centralització . Presentats recursos de cassació al Tribunal Suprem, la sentència (maig del 1983) fou de 30 anys per a Milans, Tejero i Armada, tres absolucions, i condemnes entre 1 a 12 anys per a la resta dels processats. El 1988 Alfonso Armada fou indultat pel govern per motius de salut, el 1990 Jaime Milans del Bosch fou excarcerat en règim de llibertat condicial per raó de la seva edat avançada, i el 1996 Antonio Tejero Molina fou també excarcerat en règim de llibertat condicional.

Llegir més...