Simbolista, molt influït per Flaubert, excel·lí com a narrador en Geranium (1880), Perom i olovkom (‘La ploma i el llapis’, 1884) i Ksanta (1886). Dels seus drames cal fer esment d'Ekvinocijo (‘Equinocci’, 1898), tragèdia familiar, Duvrovčka trilogija (‘Trilogia ragusana’, 1902), Smrt majke jugoća (‘La mort de la mare dels iugoslaus’, 1907), de caràcter patriòtic, Gaspodja sa sunsokreton (‘La senyora del gira-sol’, 1912) i Maskarate ispod kuplja (‘Els emmascarats sota el sostre’, 1922).