La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica. Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana al·luvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava. És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals. És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs.
Al s. IX formà part de l’imperi hongarès. A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau. Amb la conquesta dels Balcans pels turcs, la població eslava de la Vojvodina augmentà per l’aportació de nombrosos fugitius serbis. Del 1552 al 1699 fou ocupada pels turcs. Més endavant passà a formar part de l’imperi austrohongarès i la regió fou repoblada per alemanys, romanesos, hongaresos i altres grups ètnics. Arran de la constitució imperial de l’any 1849, obtingué una administració de caràcter autònom, però l’any 1866 fou incorporada a Hongria. Després de la Primera Guerra Mundial fou repartida entre Sèrbia i Romania; durant la Segona Guerra Mundial la Vojvodina sèrbia fou ocupada per l’exèrcit hongarès i en part per les tropes alemanyes. El 1946 passà a ser un territori autònom de la República Socialista de Sèrbia. El 1989 el govern de la República, presidit per S. Milošević, anul·là l’autonomia i assumí el govern directe del territori, el qual, durant la crisi de Kosovo (1999), es mantingué relativament en calma. Després de l’enderrocament del règim ultranacionalista de Milošević (2000), es reataurà l’autonomia (2001).