tauleta cuneïforme

f

Escriptura i paleografia

Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme .

Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila. Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX. Als Països Catalans, en posseeix una col·lecció important el Museu Bíblic de Montserrat.