teoria crítica

f
Filosofia

Conjunt de doctrines desenvolupades pels integrants de l’Escola de Frankfurt, de la qual constitueix el principal cos teòric.

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx. Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista. Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans. Per aquest motiu, judica com a insuficient el coneixement de l’home i la societat derivats de la teoria tradicional, coneixement que la teoria crítica inclou en un esquema més ampli. Propi de la teoria crítica és també la seva oposició sistemàtica a les formes d’organització i de pensament acceptats socialment, cosa que li permet de projectar-se cap al futur a través del qüestionament de l’ordre establert. H.Marcuse, T.Adorno i, sobretot, M.Horkheimer són alguns dels filòsofs que han exposat més sistemàticament aquesta filosofia.