Fou traslladat a l’Índia (1879) i es constituí com a entitat social a Madràs (1905). Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional. Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics; atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial. Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants aspectes adaptant-los a les condicions culturals de cada època i lloc. Fonamentalment sincrètica, hi predominen els elements hindús, bé que inserits en una forma mental típicament occidental i del s XIX: hom hi retroba, de fet, l’evolucionisme, l’humanitarisme, el monisme filosòfic, etc. Malgrat les tendències de tipus gnòstic i supraracional, la manca de culte no permet de considerar-la una religió. Segons la cosmologia teosòfica, tot procedeix de l’U, concebut com una Supraconsciència, de la qual prové primerament el Creador (que és alhora Ésser, Amor i Intel·ligència) i, a través d’ell, l’univers, disposat en set plans, des del material i el mental fins als plans superiors, accessibles només a través d’experiències místiques i parapsicològiques. La finalitat de l’home és el retorn a l’U, però el seu perfeccionament gradual exigeix un gran nombre d’existències o de reencarnacions regides per la llei del karma. Dins la teosofia tenen lloc, encara, diverses tendències culturals i humanitàries: l’estudi de les religions, l’acceptació de mitjans cognoscitius extraracionals, la tesi de la igualtat de tots els homes, etc. El moviment tingué diverses escissions, entre les quals sobresurt la de Rudolf Steiner (1861-1925), que fundà la Societat Antroposòfica.
f
Religió
Filosofia