i el Tallat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Tallat

SinònimSanta Maria del Tallat, Nom primitiu del cenobi dColobres
Vista del santuari del Tallat (Vallbona de les Monges)
© Antonio Mora
Antic priorat i santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), dins l’antic terme de Montblanquet, situat a 789 m alt. al cim de la serra del Tallat.

Tot i dependre de Montblanquet, ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parròquia. L’indret d’aquest santuari constitueix un esplèndid mirador de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació. Per anar-hi, es pot seguir la carretera de Vallbona de les Monges o per la C-14 en direcció a Montblanc i, després de Belltall, a la dreta es troba la carretera que per la vall del Maldanell va a Bellpuig. Gairebé en la partió de comarques, en la carena de la divisió de les aigües, es troba un camí que avui mena fins a dalt del santuari.

Des del 1081 hi ha documentat un petit castell, o millor una torre de defensa, del Tallat, i poc després el lloc és esmentat com un ermitori. L’any 1354 hi fou fundada l’església amb el nom de Santa Maria del Puig del Tallat. El 1372 encara es parla d’una capella ermitana i l’any 1475 se situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu vora la font de la Mare de Déu, situada prop del santuari i coberta amb una volta de mig punt. Fou en temps del rei Joan II, que faculta el sagristà del Tallat “per a poder postular, per tots els seus regnes”, a l’objecte de reedificar un magnífic edifici, inaugurat després pels Reis Catòlics. Fou el mateix Ferran el Catòlic, des de Valladolid, qui va disposar, el 1509, que es fessin càrrec del santuari del Tallat els monjos del monestir de Poblet, amb el títol de priorat. Aquesta dependència del Tallat va durar fins el 1822, quan, a causa de la inseguretat dels temps, els monjos de Poblet acorden abandonar el Tallat i el dia 8 de març del mateix any la imatge fou traslladada a Rocallaura, on és venerada actualment. El 1954 la imatge fou coronada canònicament per un breu de Pius XII. L’any 1835 i següents foren subhastats tant els terrenys com el mateix santuari, començant així la destrucció i el desmembrament.

Les restes conservades i la documentació disponible permeten de reconstruir a grans trets la seva fesomia. L’edifici, que ja era pràcticament acabat el 1509, formava un conjunt compacte, tancat, de planta rectangular. Les dependències s’organitzaven a partir d’un pati, que tenia una galeria porticada al costat N, i al qual s’obria l’església, reedificada en 1804-05. Així el Tallat presenta en la seva concepció un nou plantejament arquitectònic, més pròxim al renaixement, tot i que la seva ornamentació escultòrica i elements com el porxo de la galeria són encara magnífics exponents del darrer gòtic. Aquests elements ornamentals, testimoni de la passada sumptuositat, foren arrencats i posats a la venda al principi del segle XX. El santuari fou un grandiós edifici gòtic florit, com encara avui ho indiquen les seves importants ruïnes i les restes de portes, finestres, la galeria gòtica que ara es troben al castell de Santa Florentina de Canet de Mar, al Museu del Cau Ferrat de Sitges i a altres llocs (la creu del Miracle, bell exemplar gòtic que feu alçar com a exvot el capità Miró de Granyanella, és al Mas de Misericòrdia de Reus; l’any 1975 en fou alçada una còpia que hom instal·là al mateix lloc).

El 1975 se celebrà el primer aplec del Tallat (el penúltim diumenge d’agost) després de 150 anys d’abandonament, gràcies a la constitució, el 1970, dels Amics del Tallat, que han recuperat la propietat del santuari, obert nous accessos i rehabilitat l’antiga cisterna i dependències. Un gran nombre de pobles i viles de les rodalies hi realitzen anualment processons i romeries.

Col·laboració: 
AnPu / FrB
Llegir més...