talpó

m
Zoologia

Talpó roig

Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)

Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.

Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen.

El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig (C.glareolus), de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius.

Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó europeu (P.subterraneus), d’uns 7,5-10,5 cm de longitud total, que habita a les prades humides i als boscs clars fins a 2.000 m d’altitud de tota l’Europa central i oriental i a Iugoslàvia, el talpó comú (P. duocedimcostatus), d’uns 9,3-10,7 cm, de costums poc coneguts i que habita als Països Catlans, al sud-est, al sud i al sud-oest de la península Ibèrica i a la zona mediterrània de l’Estat francès, i el talpó mediterrani (P.savii), de costums com els del talpó europeu, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca del Principat de Catalunya, del nord i nord-es t de la península Ibèrica i de l’estat italià.

Talpó camperol

Pierre Tellier (cc-by-4.0)

Pertanyen al gènere Microtus el talpó camperol (M.arvalis), d’uns 9,5-13 cm de llargada, amb una cua de 2,8-4,5 cm, de costums més aviat nocturns, que viu en grups i habita en prats, camps de conreu i hortes, en els quals pot arribar a constituir un flagell, de la part alta de les valls de l’Ebre i del Duero, a la península Ibèrica, a l’Europa central i a l’Estat francès, el talpó agrest (M.agrestis), de mides i costums semblants als del talpó camperol, que habita a les zones humides, als boscs clars, sobretot alzinars, a les vores de rierols i de caus, de la Catalunya mediterrània i dels Pirineus, de Galícia i el nord de Portugal, i el talpó de les neus (M.nivalis), d’uns 11,8-14 cm de llargada, amb una cua d’uns 5-7,5 cm, que habita a l’alta muntanya, als llocs molt assolellats, especialment als vessants pedregosos, del Pirineu lleidatà i al Pirineu central.