Aquests fluids són sempre homogenis. La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pel·lícula endoplasmàtica. La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma (aparell o sistema vacuolar de la cèl·lula) en les cèl·lules animals. Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma (per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma). Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per part del mateix citoplasma, que li permeten de conservar un grau d’imbibició convenient i mantenen la turgència cel·lular (factor indispensable en l’equilibri dels éssers vius), gràcies al fet que posseeixen una concentració una mica superior a la del medi. Els vacúols de les cèl·lules animals són, però, petits i poc nombrosos, i no sofreixen cap evolució característica. Hom els observa, per exemple, en els protozous després de la captura d’aliments (vacúols digestius) i aigua i en l’expulsió de productes d’eliminació (vacúols contràctils o pulsàtils). En la cèl·lula vegetal, el vacúol és una cavitat del citoplasma limitada per una membrana i plena de líquid. El suc vacuolar pot contenir sals, sucres, elements minerals i substàncies orgàniques diverses. Normalment la cèl·lula vegetal jove té molts vacúols petits, els quals augmenten de mida i es fusionen a mesura que aquella creix, fins a formar-se'n un de sol, que ocupa la major part del volum cel·lular. En molts casos, els vacúols contenen pigments, com les antocianines, de color blau, purpuri o escarlata, o les flavones, de color groc, i són responsables de moltes coloracions en les plantes. També en els vacúols es dipositen oxalat càlcic, glicòsids, tanins, olis, alcaloides, resines, substàncies proteiques, etc. Els grans vacúols de les cèl·lules de les plantes superiors fan un paper important en la regulació de l’estat d’hidratació del citoplasma.
m
Biologia