timó

timón (es), rudder, helm, beam, (en)

m

Transports

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)

© Fototeca.cat

Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.

Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera . El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment. Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé manualment, bé amb guardins , i timó de roda el que és mogut per la rotació d’una roda proveïda de mànecs. Els timons compensats , una part dels quals resta per davant de l’eix de rotació per tal de facilitar, per la força de l’aigua, la maniobra, tenen un forat cilíndric vertical, pel qual passa el fusell , que és fixat a la llimera i al taló de la carena o del codast. Els timons dels vaixells grossos solen ésser accionats mitjançant servomotors. Les embarcacions, tals com els trencaglaços que han de naegar sovint marxa enrere, són proveïdes d’un timó auxiliar a proa.