Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona (1959) i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg (Suïssa). Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president. L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig. Inicià l’activitat política com a conseller general (1972-75 i 1976-79) i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’Andorra, que substituïa l’anterior figura del síndic general. Accedí a un segon mandat el 1990 i fins el 1992 encapçalà la preparació de la Constitució d’Andorra. Confirmat en el càrrec, en aquesta segona legislatura (1992-93) protagonitzà l’aprovació de la Constitució i l’ingrés d’Andorra a les Nacions Unides el 28 de juliol de 1993, amb el primer discurs oficial en català a la seu de l’organització a Nova York com a representant polític d’un estat. Al capdavant de la coalició de centredreta Agrupament Nacional Democràtic, fundada per ell el 1993, tornà a guanyar les eleccions del desembre del 1993 i fou confirmat com a cap de govern. Dimití el novembre del 1994 després que el Consell de les Valls no aprovés el seu programa econòmic. El 1993 rebé un dels premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear i el 1994 el premi de l’Associació Llengua Nacional Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística.