Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid. Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola, Teoría y pràctica de pozos artesianos, Origen, naturaleza y antigüedad del hombre, descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis. Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló (1859) i València (1893). El seu germà, Josep Vilanova i Piera (València 1836 — Picassent, Horta 1884), enginyer de mines (1861), fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.