i Vilanova del Vallès | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vilanova del Vallès

SinònimVilanova de la Roca
Municipi
Vallès Oriental
SinònimVilanova de la Roca
L’ajuntament de Vilanova del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi del Vallès Oriental, situat a l’esquerra de la riera de Mogent, a l’extrem sud-oriental de la comarca.
Població: 
4.654 h
[2009]
Extensió: 
15 km2

Situació i presentació

Limita amb els termes de la Roca del Vallès (N), Granollers (extrem NW), Montornès del Vallès (W), Vallromanes (S), i els de Vilassar de Dalt (SE) i Òrrius (NE), ambdós pertanyents a la comarca del Maresme.

La Serralada Prelitoral ocupa tota la franja de llevant i encara avui representa una extensa superfície forestal malgrat la progressiva degradació. Al N, el límit amb la Roca del Vallès segueix la línia que marca el torrent de Can Congostell o de Valldarió; al NE amb Òrrius per la serralada de Séllecs, a través del coll de Sant Pere, el Turó Rodó i el turó dels Encantats; la franja del SE, limítrofa amb el municipi de Vilassar de Dalt, passa pel Puig Clavell i el turó d’en Lloberes; al S el límit amb Vallromanes aprofita la línia formada pel torrent d’en Gili i el Xaragall, continuant vers el turó d’en Rabassa i la urbanització de Can Palau, pel torrent del mateix nom; la riera de Vallromanes marca el límit SW amb Montornès del Vallès.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Vilanova del Vallès, les urbanitzacions del Barri Rodes, el Bosc de la Ruscalleda, Ca l’Alegre, Can Bosc, Can Cebrià, Can Jornet, Can Nadal, Can Rabassa (compartida amb el municipi de Vallromanes), el Polígon Vallesà, les Roquetes i el Xaragall, i el veïnat de Valldarió o Valldoriolf (compartit amb el municipi de la Roca del Vallès). Vilanova és travessada de S a N, pel sector de ponent, per la carretera local del Masnou a Granollers. També s’hi pot accedir des del barri de la Torreta, a tocar de Granollers però pertanyent al terme de la Roca del Vallès, per la carretera local anomenada de Valldarió i per la carretera de Santa Coloma de Gramenet a la Roca. Una antiga via de pas, avui utilitzada per a accedir a certes urbanitzacions, és el camí de Vilassar que connectava ambdós municipis, com també petits camins i corriols de muntanya que, travessant la serra de Séllecs, enllaçaven amb el sector de marina. Un tram de l’autopista AP-7 en direcció a la Jonquera travessa el terme a l’extrem nord-occidental.

Fou municipi independent del 1936 al 1939, any en què fou agregat a la Roca del Vallès, motiu pel qual rebé el nom de Vilanova de la Roca. La segregació d’aquest municipi s’inicià l’any 1981 i va ser promoguda per l’Associació de Veïns de Vilanova. El municipi quedà constituït amb 12,5 km2 que pertanyien a la Roca del Vallès i 2,7 km2 del municipi de Montornès. El 6 de desembre de 1983, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya aprovà l’expedient amb l’actual delimitació, i el 12 de febrer de 1984 es constituí l’actual ajuntament.

La població i l'economia

La població (vilanovins), és inclosa en els censos de la Roca del Vallès fins l’any 1981, any en què inicià la seva segregació. L’any 2001 el municipi registrava una població de 2.439 habitants, cosa que suposa un important increment respecte les dades de l’any 1991, quan se'n comptavilitzaren 1.468. La tendència creixent, però, s’inicià a partir del 1975, gràcies a l’arribada de població d’altres municipis de Catalunya i als fenòmens residencial i turístic. El 2005 es comptabilitzaren 3.282 h.

Els gresos i el sauló afavoreixen el drenatge dels terrenys, per la qual cosa s’originen importants corrents subalvis; aquest fet facilità el conreu tant de regadiu com de secà. Malgrat això, les activitats agràries, tradicional motor econòmic del terme, s’han vist àmpliament superades per altres sectors d’activitat i han quedat relegades al conreu d’unes poques hectàrees de cereals per a gra (ordi, civada, blat), alfals, vinya, i horta al regadiu, combinat amb la cria de bestiar porcí i boví, principalment.

Pel que fa a la indústria, els principals sectors representats són el tèxtil i el metal·lúrgic. Les empreses s’emplacen als polígons industrials de Can Pinxo i de Can Masferrer. El poble celebra mercat setmanal diumenge.

Vilanova del Vallès és un important nucli de residència i estiueig. A partir de la dècada de 1970 es produí un increment en la construcció d’habitatges, sobretot segones residències, i avui dia el terme està envoltat per un gran nombre d’urbanitzacions. El creixement urbanístic ha anat paral·lel a la creació d’un seguit de serveis comercials, d’hoteleria, i d’oci, entre els quals destaca el club de golf Pitch & Putt Vallromanes.

El poble de Vilanova del Vallès

El poble de Vilanova del Vallès (1.206 h el 2005), tradicionalment dit Vilanova de la Roca (123 m d’altitud), cap del municipi, és situat a l’esquerra de la riera de Mogent (part del nucli, dit el Raval, es trobava dins el terme de Montornès del Vallès).

Església de Santa Quitèria
© SPAL / Diputació de Barcelona
L’església parroquial de Sant Esteve, coneguda modernament per l’advocació de santa Quitèria, és documentada ja des del 1006 pel compliment d’un testament. No és, però, fins el 1488 que es fa la consagració. Hom suposa que el 1645 fou reconstruïda, segons la data que hi ha sobre el portal, tot i que el campanar conserva el primer cos romànic: la part més antiga és una obra de forma quadrada, massissa, de pedra picada; té dos portals baixos i estrets, amb arcs de mig punt. Externament té dos trams d’arquets que formen una cornisa que sobresurt i uneix una cantonera amb l’altra. Es creu que fou construït al segle XII i que formava part de la primitiva església romànica datada al segle X.

Al segle XII es construí la nau principal de l'actual església després d’haver estat enderrocada la primitiva. La part de sobre el campanar fou malmesa per un terratrèmol i es reconstruí a la fi del segle XVI, mentre que la balustrada superior és del 1732. L'església està declarada bé cultural d'interès local.

Vilanova té una intensa vida cultural que ha contribuït a forjar la identitat del poble i en aquest sentit, el Centre Cultural és l’entitat més dinàmica del poble. Les masies de Can Rabassa i Can Safont, els orígens de la qual es remunten al segle XV, són equipaments municipals amb diversos usos culturals o lúdics. Finalment, cal esmentar que les activitats esportives estan molt arrelades al poble, que ofereix diferents equipaments per a aquest ús.

Les tradicions festives de Vilanova del Vallès comencen per Nadal, amb la representació dels Pastorets. El 12 de febrer se celebra una festa per a commemorar la data de constitució de l’ajuntament, i el Diumenge de Pasqua té lloc a l’ermita de Santa Quitèria un aplec de tradició centenària; al matí hi ha una missa, per la tarda el concert de sardanes i per finalitzar la festa un concert de cant coral. La festa major se celebra per l’agost, el quart diumenge, amb un gran nombre d’actes culturals i d’esbarjo. Una altra festa centenària és la de Sant Sebastià Votat, el diumenge proper al 10 d’octubre, també a Santa Quitèria, motiu pel qual es prepara una arrossada popular i és típic de menjar els panets de Sant Sebastià, advocat contra el còlera.

La història

Vilanova, entre el Mogent i la serralada de Séllecs, envoltada tota ella per les restes d’un important passat, tal com ho demostren el grup de dòlmens i pintures rupestres de la Roca del Vallès, els poblats ibèrics de Séllecs, Can Verdaguer, l’Arbocera i Can Sant Pere, ha estat un lloc d’establiment ja des del Neolític. S'han trobat restes de l’època halstàttica a Can Sant Pere, restes ibèriques prop de les vinyes de Can Rovira i també als voltants de l’església de Santa Quitèria i a Can Sant Pere. La proximitat de la via romana que unia Roma amb Tàrraco fa que en diferents indrets del terme es localitzin restes de vil·les romanes i troballes aïllades de fragments de ceràmica i teula (Can Farigola, Can Prat, Can Congostell, Can Maimó, Can Prat Vell i Can Nadal).

A partir del capbreu primitiu de l’església parroquial se sap que al segle XIV hi havia a la parròquia 75 masos o casals. Si suposem un terme mitjà de 5,5 persones per casa, resulten 412 habitants. Els llibres d’escriptures i òbits del segle XV acusen sensiblement la disminució d’habitants. Possiblement en un segle la parròquia va perdre 25 masos. Les causes d’aquesta davallada demogràfica foren les males collites, les malalties, les pestes i la mortaldat consegüents, i també les lluites remences que ja s’havien iniciat feia temps.

El 1573 és constatada l’existència de 30 masos, però cal tenir en compte que encara que no augmentaren considerablement, sí que hi hagué un augment molt sensible de la població, ja que en alguns masos grans, com Can Congostell (documentat l’any 1021), Can Solei, Can Catafal, Can Nadal i Can Gual, hi havia molta gent. Vilanova, a causa de la seva situació prop d’un dels camins principals dels francesos, l’eix Montmeló, Palou i Cardedeu, va viure intensament la guerra del Francès.

Llegir més...