Situació i presentació
És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca. Limita amb Mont-roig del Camp (E), Pratdip (N), Tivissa (N i W, de la Ribera d’Ebre), l’Ametlla de Mar (S, del Baix Ebre) i amb la mar (E i SE).
És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar. El terme comprèn la capçalera (al coll de Fatxes) i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig. Aquesta vall és compresa entre els vessants meridionals de les serres de Montalt i de Llaberia, els sud-occidentals de la serra de Santa Marina, amb la mola de Remullà (588 m, separada de l’anterior pel Coll Roig), els orientals de la mola de Genessies (711 m), al límit amb la Ribera, i els septentrionals dels Dedalts de Vandellòs, que la separen de la mar, on es destaquen les Moles (690 m) amb la tossa de l’Alzina (697 m), el Puntaire (728 m), la mola del Grèvol (607 m) i la Portellada (737 m), amb el contrafort de la serra del Coll de Balaguer, ja vora la mar. La façana litoral és constituïda pels vessants sud-orientals dels Dedalts de Vandellòs, drenats per diversos barrancs (de la Porrassa, de la Basseta, del Forat, de Tixelles, de Cadaboques, de Lloria, de Mala Set), que aboquen les seves aigües directament a la mar. Un altre sector de terme, comprès entre la mola de Genessies i els Dedalts de Vandellòs, aboca les seves aigües (barrancs Fondo, de Vilaplana i del Tais, capçalera del torrent del Pi) directament a mar, ja dins el terme de l’Ametlla de Mar després de passar pel de Tivissa.
L’extensa costa, de 10,5 km, va des del riu de Llastres, damunt l’Hospitalet de l’Infant, fins al cap de Terme, on aboca les aigües el barranc del Codolar, dit també del Cap de Terme, i que fa el límit amb l’Ametlla. S'hi obren les cales Bea i Gestell, la platja de les Rojales, entre la punta de la cala Bea i la punta de l’Albercoquer, la platja de la Punta del Riu, la platja de l’Arenal, la platja de l’Almadrava, l’illot i la platja nudista del Torn, i els penya-segats del coll de Balaguer, amb alguna petita cala i una àmplia zona rocallosa molt visitada pels afeccionats al submarinisme. A part del poble de Vandellòs, integren també el terme el poble de l’Hospitalet de l’Infant, el raval de l’Almadrava, a la costa, i els llogarets de Masboquera i Masriudoms. Hi ha, a més, nombroses urbanitzacions com l’Arenal, el Calamar, l’Infant, etc. Vandellòs era escrit abans també Vandellors i Valldellors, formes que generaren les etimologies populars de ‘Vall de l’Ós’ i ‘Vall de Llors’ o ‘de llorers’.
El municipi és força ben comunicat, ja que travessen el terme paral·lelament a la costa el ferrocarril de Barcelona a Tortosa i València, que hi té estació, la carretera N-340 i l’autopista AP-7, dita de la Mediterrània (que té sortida a l’Hospitalet de l’Infant), de recorregut força paral·lel. La carretera comarcal C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Tivissa i Móra d’Ebre pel coll de Fatxes uneix les vies de comunicació esmentades amb el poble de Vandellòs i travessa tot el terme seguint el curs del riu de Llastres.
La població i l’economia
L’evolució de la població (vandellossencs) durant el segle XIX té un signe clarament positiu. El nucli estricte de Vandellòs tenia 330 h el 1830, 563 h el 1850 i 983 h el 1900, mentre que el conjunt del terme en tenia 920 el 1830, 1.243 el 1844, 2.156 el 1877 i 2.722 el 1900. A la primera meitat del segle XX el poble va mantenir una notòria estabilitat demogràfica (979 h el 1910, 990 h el 1930, 1 007 h el 1950), mentre que el conjunt del terme passà un període de decadència: 2.408 h el 1910, 2.336 h el 1930, 2.028 h el 1940, 1.936 h el 1950 i 1.682 h el 1960. El municipi començà, però, a refer-se de manera evident el 1970, amb 2.432 h, 3.841 h el 1981, 4.162 h el 1991 i 4.373 h el 2001. L’any 2005 hi havia 5.008 h.
Segons Madoz, el 1849 produïa cereals, vi, ametlles, llegums i hortalisses, tenia ramats de llana, cabres i vaques i hi havia una fàbrica d’aiguardent i un molí fariner. A la darrera part del segle XIX, la gent s’apropià de terres omunals per artigar-les. L’agricultura ha anat perdent el seu pes tradicional a favor d’altres sectors. Una bona part del terme és garriga, bosc i roquerar, i les terres conreades són predominantment de secà. Els principals conreus són els fruiters (ametllers i avellaners) i l’olivera. El 1959 es fundà la Cooperativa Agrícola, que comercialitza els productes agraris. La ramaderia també ha experimentat una recessió, i només destaca l’avicultura i la cria de bestiar cabrun.
Durant els anys setanta i vuitanta el sector de la indústria va conèixer un notable creixement, centrat sobretot en els sectors energètic i del metall (en menor grau). La construcció de la central transformà l’estructura econòmica del municipi, fins aleshores essencialment agrícola, amb l’excepció de l’Almadrava, on era important la pesca. El 1968 el govern aprovà la construcció a la costa de l’Almadrava, vora la Cala Gestell, de la central nuclear de Vandellòs I; engegada el 1972, va ser la primera de Catalunya i la tercera de l’Estat espanyol, però arran d’un greu incendi el 1989 se n'inicià el desmantellament. La central nuclear de Vandellòs II, amb un reactor del tipus GCR, entrà en funcionament el 1987, i pel desembre del 1988 iniciava el subministrament d’energia elèctrica a l’estació receptora de Rubí. Ltactivitat industrial es troba fortament lligada al sector energètic, de manera directa o indirecta en empreses auxiliars. Des dels darrers anys del segle XX la indústria s’ha vist afavorida per la promoció del polígon industrial de les Tàpies, entre la carretera C-44 i l’autopista AP-7. El sector de la construcció patí una davallada des del 1975, que s’evidencià amb l’acabament de les obres de construcció de les centrals nuclears. Amb tot, aquest sector s’ha vist afavorit per l’impuls del turisme al municipi.
El sector terciari ha tingut el major creixement al llarg dels darrers anys. És un fet significatiu la creixent projecció turística que ha tingut el terme, amb la creació del port esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, amb el Club Nàutic, la potenciació de les platges i la construcció d’urbanitzacions tant a la costa com a l’interior, a les quals s’afegeix l’oferta d’allotjament i restauració (la gastronomia és un dels atractius de la zona). També amb relació al turisme s’ha observat una millora en els equipaments amb la construcció de diverses instal·lacions esportives, com el port esportiu de l’Hospitalet. A més, el municipi disposa de diversos centres d’ensenyament fins al batxillerat.
El poble de Vandellòs
El poble de Vandellòs, cap administratiu, s’alça a 281 m d’altitud, a l’interior de la vall del riu de Llastres. El 2005 tenia 946 h. Conserva l’església parroquial de Sant Andreu, del 1773, de tres naus amb cúpula, i restes de les fortificacions medievals, entre les quals destaca una torre convertida en habitatge.
Quant a les activitats culturals i associatives, cal buscar els antecedents al final del segle XIX, el 1885, quan es fundà una banda de música que persistí fins el 1917. Més endavant, entre el 1929 i el 1942, funcionà una altra banda de música. El 1934 s’inaugurà una biblioteca pública municipal. En l’àmbit esportiu, cal esmentar el Club de Futbol local, fundat el 1925, que va desaparèixer el 1989. Actualment, entre les diverses entitats esportives i cíviques cal destacar el Centre Cultural Esportiu i Recreatiu de Vandellòs.
Entre les festes tradicionals locals cal destacar la festa major, al juliol per Sant Jaume. El maig és també un mes festiu, amb la celebració de Sant Isidre, la festa del coc amb cireres i l’organització d’unes jornades culturals. També se celebren la festa del Senglar, per Sant Antoni, al gener, i la festa de la dona, per Santa Àgueda, al febrer.
Altres indrets del terme
L’Hospitalet de l’Infant i l’Almadrava
L’Hospitalet de l’Infant (3.833 h el 2005) és situat a la costa, a la dreta del riu de Llastres, al límit dels termes de Vandellòs i Mont-roig. Constitueix un segon centre administratiu del municipi, ja que s’hi han instal·lat diverses dependències de l’Ajuntament. El poble sorgí i es formà a l’entorn de l’antic hospital medieval. Alguns autors han identificat l’indret, per la seva proximitat al riu de Llastres, amb Oleastrum, tesi que semblaria reafirmar la descoberta de vil·les romanes. La plaça de Catalunya és el centre comercial i històric del poble. L’església és dedicada a sant Pere. La zona urbanitzada de l’Hospitalet es localitza davant del port esportiu, on s’inicia un passeig que es prolonga fins a la platja de l’Arenal, davant la qual s’ha desenvolupat l’expansió urbanística. A més, el 1989 començaren les obres d’un vial transversal de comunicació entre el sector urbà de l’Hospitalet i la urbanització del polígon d’Hifrensa, que ha permès un millor accés a les platges. El nucli va experimentar un creixement considerable gràcies a les plantes nuclears i a la funció de segona residència, que féu sorgir nombroses urbanitzacions, com ara l’Arenal, Cala d’Oques, el Calamar, l’Infant, les Margarides i la Sentiu.
De les entitats culturals destaca el Foment Cultural de l’Hospitalet de l’Infant i l’associació recreativa El Cercle. L’antic hospital del segle XIV ha estat habilitat, i compta amb una sala d’exposicions i una biblioteca municipal. Són populars les festes del Carnaval i sobretot la festa major, per la Mare de Déu d’Agost, i la festa de la Verge del Carme, al juliol, amb la tradicional processó marítima. Les tardes i nits d’estiu són amenitzades amb diversos actes (cinema, dansa, concerts, etc). Al juny se celebra la Trobada de Puntaires i el Mercat d’antiquaris, brocanters i col·leccionistes, i als mesos de tardor s’organitzen les Jornades Culturals de Tardor, amb conferències, teatre, exposicions, etc.
El nucli de l’Almadrava (25 h el 2005), situat a la platja del mateix nom, a migdia del terme entre el cap de Terme i el coll de Balaguer, sorgí els anys vint. Els components de la colònia de pescadors eren majoritàriament d’Altea i Benidorm (Marina Baixa) i de l’Ametlla (Baix Ebre). Les cases s’hi construïen a l’estil de les barraques valencianes. S'hi han edificat xalets i urbanitzacions, cosa que ha comportat un augment demogràfic del nucli. El nom prové del fet que en aquesta platja s’estenia una almadrava, complexa instal·lació de xarxes per a la pesca de bancs de peixos migratoris. Celebra la seva festa major al juliol, per sant Jaume.
Masboquera i Masriudoms
El nucli de Masboquera o Masdemboquera és situat a llevant del poble de Vandellòs, vora la carretera de l’Hospitalet. El 1931 tenia mines de ferro. El 1787 hi havia 17 focs i 86 h el 1818, 147 h el 1850 —malgrat haver estat afectat pel terratrèmol del 1845—, 278 h el 1900, 249 h el 1910, 201 h el 1930, 185 h el 1950, 137 h el 1970, 83 h el 1980 i 58 h el 2005. Al seu terme hi ha la casa pairal Masia Torre. Al novembre hom celebra la festa major, en honor a santa Isabel d’Hongria.
Masriudoms és situat també a llevant del poble i vora la carretera, més a prop de l’Hospitalet, a la dreta del riu de Llastres. Hi ha l’església de Sant Jaume. Tenia 5 focs fins el 1553, 15 el 1787 i 125 h el 1818, 219 h el 1850, 335 h el 1900, 285 h el 1910, 292 h el 1930, 259 h el 1950, 230 h el 1970, 145 h el 1980 i 146 h el 2005. La torre de defensa, que en construir-se l’església el 1820 passà a ser utilitzada com a campanar, data segons M.F. Bru dels segles XIII-XIV (en canvi, Català Roca la creu construïda per Barcelona al segle XV com a element de defensa del camí del Castellet de Banyoles a Miramar). El 1578 hi funcionava un molí d’oli i el 1820 es construí el cementiri. El 1845 fou sotragat pel terratrèmol de Tivissa. El 1931 hi havia forns de guix i mines de plom. Masriudoms celebra la festa major al juliol, diada de Sant Jaume.
Els despoblats, les masies i les restes arqueològiques
Fatxes, un topònim d’origen mossàrab segons Coromines, abans amb la grafia Fatges, és un despoblat situat sota el coll de Fatxes i obert entre la serra de Montalt i la mola de Genessies. El 1787 tenia 4 focs, 33 h el 1818, 43 h el 1850, 77 h el 1900, 40 h el 1920, 36 h el 1930, 40 h el 1940 i 10 h el 1950.
El despoblat de Castelló es troba sota la cinglera dels Dedalts, al vessant septentrional. Tenia 6 focs el 1515 i el 1553, 10 el 1787; amb 77 h el 1818, 123 h el 1850, 142 h el 1900, 83 h el 1920, 31 h el 1940 i 2 h el 1950.
Remullà es troba al N de Vandellòs, al vessant oriental de la mola de Remullà, de 588 m, el punt més alt de la serra de Santa Marina. El 1787 tenia 9 focs i 71 h el 1818, 130 h el 1850, 142 h el 1900, 83 h el 1920, 31 h el 1930, en què s’accentuà el seu despoblament cap a Vandellòs, 56 h el 1940, 21 h el 1950 i 1 h el 1960.
A la masia de Genessies hi ha una torre de defensa del segle XVI. El contracte per a la construcció de la torre se signà el 1584 i la seva construcció s’acabà el 1588. Actualment és molt desfigurada i adossada a l’edifici del mas. Al vessant sud-oriental de la mola de Genessies, damunt el Barranc Fondo, Gavadà conserva les restes de la torre més antiga del terme, circular, en un petit turó davant el petit agrupament de cases. El 1606 hi va tenir lloc una baralla entre grups de bandolers rivals. A la torre hi havia nascut Pere Pau Revull, fundador, amb el nom de fra Pau de Crist, del santuari de Cardó. Gavadà tenia 4 focs el 1787 i 45 h el 1818, 42 h el 1850, 123 h el 1900, 80 h el 1920, 47 h el 1940 i 25 h el 1950. El lloc no tingué mai església ni tampoc cementiri.
Masdevalentí, Mas Valentí o Masdenvalentí és situat a l’W de Vandellòs. El 1787 tenia 2 focs i 36 h el 1818, 75 h el 1850, 71 h el 1900, 27 h el 1920 i 7 h el 1930, en què la majoria de la seva trentena de cases, en un sol carrer, es trobaven ja arruïnades. Els darrers anys del segle XX han sorgit algunes iniciatives de restauració de diverses cases.
El terme és ric en jaciments amb pintures rupestres. Es tracta de balmes de poca fondària que estan exposades a la llum natural i als elements atmosfèrics. Aquests jaciments són, concretament, la cova de l’Escoda, la cova d’en Carles, la cova del Racó d’en Perdigó (vora el barranc de Gavadà, on se situava un antic i ja desaparegut poblat) i la balma d’en Roc. A la primera d’aquestes coves, que conté les pintures més visibles i més ben conservades, hom pot observar una cérvola corrent cap a l’esquerra i, al costat, restes d’un altre animal. Són importants des del punt de vista científic les pintures de la cova del Racó d’en Perdigó, que conté les representacions de cinc arquers. El 1934 es descobrí a la cova del Solà del Pep, prop de l’Hospitalet de l’Infant, un jaciment neolític.
La història
Vandellòs
El 1342 apareix com Vallis Laurorum i el 1460 com a Vall de Llor. Vandellòs, a la repoblació, formà part de l’extensíssim terme de Tivissa, amb el qual fou donat el 1174 per Alfons I a Guillem de Castellvell i s’integrà a la baronia de Castellvell. Vers el 1241, per matrimoni passà als Entença, raó per la qual la senyoria dels Castellvell fou coneguda amb el nom de baronia d’Entença, fins que el 1324 Guillem d’Entença la cedí al rei Jaume II, que la integrà al comtat de Prades. En un principi la població devia ser força miserable, ja que el capellà de Vandellòs és exclòs del pagament de les dècimes el 1279 i el 1280. El 1350 contenia ja una fortificació a la part més alta del poble i el mateix any l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de col·laborar en les obres de fortificació del castell. El 1497 el conjunt del terme tenia 23 focs, 23 el 1515 i 52 el 1553. El 1560 ja existia l’anomenat forn del comú.
Al segle XVIII continuava formant part del comtat de Prades i del terme de Tivissa, i hi tenien també drets els bisbes de Barcelona. El 1773 es començà l’església nova, de tres naus amb creuer; la parròquia, regida per un vicari, no s’independitzà fins el 1786, moment en què habitaven en tot el terme 76 famílies.
El 1813 la localitat fou saquejada per les tropes de Suchet. Des d’antic, al penó o illeta del Torn hi havia una torre de guaita, esmentada ja el 1678, que fou volada amb la resta de les del litoral pels anglesos el 1813. Vora seu hi ha les coves de Fraga, obertes a la mar, on segons la tradició es podien amarrar fins a vuit fragates. El 1818 el Consell de Castella accedí a la petició de tenir municipi propi i l’alcalde major de Tarragona reuní en consell general tots els veïns per nomenar el primer consistori, que establí els límits del terme. L’edifici de la casa del comú fou tramitat el 1834, però no es construí fins el 1877 en el lloc de l’antic fossar. El 1835 el poble fou molt afectat pel terratrèmol, que tingué el seu epicentre a Tivissa. El 1877 es féu el cementiri nou, i a la fi del segle XIX es posaren fanals de petroli a la via pública. El 1912 s’inauguraren les primeres fonts públiques del poble, i el 1930 hi arribà la il·luminació elèctrica, provinent d’una petita central moguda amb aigua del barranc de Santa Marina de Pratdip.
L’Hospitalet de l’Infant
Sovint han estat confoses i barrejades les històries de l’hospital de la Font del Perelló, del qual no queden rastres, fundat per Blanca d’Anjou, muller de Jaume II, el 1308 o el 1309, amb el fundat a l’Hospitalet pel seu fill l’infant Pere, primer comte d’Empúries i després de Prades, el qual el 1343 aconseguí de Climent VI de poder-hi destinar les deixes fetes pels comtes d’Empúries per al sufragi de les seves ànimes. L’infant Pere signà el document fundacional el 8 de novembre de 1344 a Barcelona. La construcció, equidistant de Tarragona i Tortosa, rebé el nom d’Hospital del Coll de Balaguer. L’edifici era de planta quadrada, amb una torre en cada angle i una tanca. Se'n conserven diverses arcades i el pou del pati, que dóna encara aigua a la població, l’angle nord-occidental de la construcció i una torre. L’obra era de maçoneria, amb els angles de carreus i una sola porta. La part destruïda ho fou per bastir el poble. El primer intent de repoblació de l’infant Pere el 1351 no reeixí, i el 1362 el seu fill Joan adquirí noves terres per a l’hospital, que fou devastat en la guerra civil del segle XV. El 1526 el duc de Cardona i comte de Prades, Ferran (I) Ramon Folc, el féu refer pel prior d’Escaladei. El 1640 oposà una resistència pràcticament simbòlica al marquès de Los Vélez, que, com a càstig i premonició del que havia de passar a Cambrils, féu penjar la majoria de presoners. Allí es trobaren els papers oblidats pel comte de Savallà que forniren molta informació als castellans.
El cens del 1719 el descriu com “un mesón cerca del mar” i el posà erròniament en terme de Mont-roig. El 1808 hi havia una guarnició de 300 suïssos i durant la guerra fou arruïnat pels francesos. Acabada la lluita s’intentà de rehabilitar-lo reparant l’església i algunes parts de l’edifici. El 1800 l’audiència declarava que els delmes eren de l’Hospitalet de Tarragona, i el mateix any els veïns del poble demanaven al duc de Medinaceli un lloctinent propi encara que dependent de Tivissa. El 1808, en obtenir batlle Vandellòs, li fou traspassat l’Hospitalet. Segons Laborde, al començament del segle XIX, es mantenia tot sencer i feia la impressió de ser un castell fort i segur, encara que l’edifici no s’emprava com a hospital sinó en part com a hostal sense condicions, com a casa del capellà i finalment com a fàbrica de vidre. A mitjan segle XIX exportava cap a Reus llenya i escorça per fer anar la maquinària industrial. Part de les rendes es perderen amb la desamortització de Mendizábal, i l’edifici era esbalandrat el 1841. El 1851 part de les rendes passaren a la parròquia i la resta als ducs de Medinaceli, hereus dels comtes de Prades. La capella de Sant Pere, del segle XIV, passà a dependre el 1820 de la de Masriudoms, i es convertí en parròquia el 1851 sota el patronat dels ducs de Medinaceli. En construir-se l’església nova el 1924, l’antiga capella es convertí en el presbiteri. La construcció fou aterrada el 1950 per bastir-ne una de nova.