Volkswagen AG

VW (sigla)

Empresa automobilística alemanya.

Fou fundada el 1937 per ordre de Hitler, a partir de la idea de fabricar un Volkswagen (en alemany, ‘automòbil del poble’) de preus a l’abast d’economies modestes i de consum baix, encarregada a l'empresari i enginyer Ferdinand Porsche. Per tal de dur-ne a terme la construcció en sèrie, hom fundà (1938) la ciutat actualment anomenada Wolfsburg. Finançada per més de 300 000 petits estalviadors alemanys, l’empresa, però, no arribà a produir cap turisme, per tal com fou destinada a la producció d’armament i de vehicles de guerra durant la segona Guerra Mundial (1940-45). Posteriorment, la fàbrica fou reconstruïda i el seu director, H. Nordhoff, posà en pràctica el projecte de Porsche i fabricà l’utilitari conegut amb el nom d'escarabat, el més venut i el fabricat durant més anys (a Europa, fins el 1978).

El 1960, l’empresa fou privatitzada i convertida en societat d’accionistes. Tot i això, per tal que l’Estat i el govern de la Baixa Saxònia mantinguessin el control de l’empresa, el govern alemany en regulà la privatització amb l’anomenada Llei Volkswagen, per la qual un accionista no podia controlar més d’un 20% de les accions i les decisions del consell d’accionistes havien de ser aprovades per 4/5 parts (80%). La llei evità, d'aquesta manera, que Porsche tingués el control de la companyia. El 2007 la Llei Volkswagen restà en la pràctica sense efecte, a conseqüència de les exigències de modificació de la Comissió Europea, que la considerava proteccionista. Com a resultat, a través del holding creat el mateix any (Porsche Automobil Holding SE), Porsche augmentà la seva participació, que el 2009 esdevingué majoritària (50,7%). Per la seva banda, Porsche AG passà a ser propietat de Volkswagen AG.

El 2012 era de les primeres empreses d’Alemanya, i la segona empresa automobilística mundial per nombre d’unitats fabricades. Té una important presència internacional a través de les seves filials en diversos països, i és accionista majoritària en les importants empreses del sector, que moltes vegades ha acabat per absorbir, tot i conservar les marques: Audi (1973), Seat (1990), amb la qual signà un contracte de cooperació el 1982, i que fou la primera subsidiària no alemanya, i Skoda (1990). La penetració de Volkswagen als països de l’antiga Europa socialista, sobretot a la dissolta Txecoslovàquia, fou iniciada a mitjan anys vuitanta i li permeté, un cop dissolta l’URSS (1991) i adoptat el sistema de lliure mercat, situar-se com una de les primeres empreses en aquesta zona. Ha expandit també les seves activitats a l’Amèrica del Sud, on el 1979 adquirí les filials de Chrysler Corporation, i amb Ford creà la societat Autolatina per a la fabricació d’automòbils a l’Argentina i al Brasil. 

Al setembre del 2015 tingué lloc un escàndol de grans proporcions quan l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units descobrí que Volkswagen defraudava les inspeccions d’emissions de gasos dels seus motors dièsel amb mecanismes molt sofisticats incorporats a l’electrònica dels automòbils. Volkswagen admeté el frau i substituí ràpidament la cúpula, però es veié abocada a fortíssimes pèrdues per sancions, indemnitzacions, inutilització d’estocs i baixada de vendes.