Conegut per J. Fin. Nebot de P. Ruiz Picasso. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1932 ja participà en una exposició col·lectiva a Barcelona. El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona. Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937. Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França. Retornà el 1940 i tractà molt M. Hugué. El 1943 exposà a Barcelona (Galeries Reig) amb el seu germà Xavier, A. Fabra i R. Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona.
Becat pel govern francès (1946), anà a París, on derivà cap a l’abstracció i exposà en diversos salons i col·lectives. Exposà sol a París, Saint Raphäel i Vallauris (1952), de nou a París (1955 —sèrie de gravats Tauromàquia—, 1957, 1959, 1961 i 1963), així com a Barcelona (1955, 1956, 1958 i 1965), Berna (1961), Madrid (1965) i la Ciutat de Mallorca (1965). Després del parèntesi abstracte inicià un figurativisme sintètic de contorns ben delimitats. Conreà el muralisme (1944, església de Coscojuela de Sobrarbe; 1960, factoria CSF de París) i l’escultura. A Barcelona li fou dedicada una exposició antològica pòstuma (1971).