Provinent d’una família d’emigrants sirians, de molt jove es convertí al catolicisme. Es graduà en dret l’any 1955 per la Universitat de Córdoba. Membre del Partido Justicialista, un any després de l’enderrocament de Juan Domingo Perón pels militars fou arrestat per incitar a la insurrecció. El 1957 fundà en la clandestinitat les joventuts peronistes de la província de La Rioja, organització que liderà. El 1963 fou nomenat president del Partido Justicialista de la província. Tot i guanyar aquest any l’acta de diputat, el seu nomenament fou invalidat poc després per un nou cop militar. Legalitzat el peronisme (1972), fou elegit governador de La Rioja (1973), en 1976-78 fou empresonat per la seva oposició al règim militar, i posteriorment confinat fins dos anys abans (1981) de la fi de la dictadura. El 1983 i el 1987 fou elegit novament governador de La Rioja, i el 1988 guanyà en primàries davant d’Antonio Cafiero, cap del partit, la candidatura a la presidència de l’estat, i, en les eleccions del 1989, derrotà Raúl Alfonsín i assolí la presidència.
Tot i l’oposició frontal dels sindicats i de l’esquerra, posà en pràctica mesures de desregularització i liberalització, privatització d’empreses públiques, obertura del país a la inversió estrangera i la imposició de la paritat del peso amb el dòlar, mesures que des d’una perspectiva macroeconòmica milloraren l’economia, però que, al mateix temps, comportaren un augment de l’atur i de la pobresa. El 1991 signà amb els presidents del Brasil, el Paraguai i l’Uruguai l’acta fundacional del Mercado Común del Sur. El 1990 amplià, en una decisió molt controvertida, el nombre de jutges del Tribunal Suprem de manera que, a la pràctica, s’assegurà la majoria favorable al govern. Bé que el 1990 aturà una rebel·lió militar, poc temps després indultà els caps de la dictadura, motiu pel qual fou molt criticat. Aquest mateix any, el restabliment de relacions amb la Gran Bretanya fou també blanc de crítiques a causa de la guerra de les Malvines. El 1992 i el 1993 dos atemptats terroristes antisemites, el primer contra l’ambaixada d’Israel i el segon contra una associació d’amistat israelianoargentina causaren més d’un centenar de morts.
Aquest darrer any pactà amb l’oposició una reforma constitucional que li permeté de presentar-se per a un segon mandat, que aconseguí en guanyar en les eleccions presidencials del 1995. El darrer any del seu mandat (1999) l’economia entrà en una greu crisi i, havent ja deixat el càrrec, hom l’acusà d’estar implicat en una operació de tràfic il·legal d’armes duta a terme en 1991-95, tot i que fou absolt el novembre del 2001. El 2003 es presentà a les eleccions presidencials, enfrontant-se al també peronista Néstor Kirchner, però es retirà en la segona volta. El 2005 fou elegit senador. El 2019 fou absolt del càrrec d’haver rebut suborns de l’lran per no investigar els atemptats del 1992 i el 1993.