i Antoni Ferrando i Francès | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Ferrando i Francès

Antoni Ferrando i Francès
© Fototeca.cat
lingüística ling
Filòleg.
Benicolet, Vall d'Albaida, 9 de setembre de 1947

Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on és catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica. Director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1983-86 i 1992-2001), des del 1982 està al capdavant de la col·lecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i en 1986-2002 dirigí Caplletra. Revista internacional de filologia. És membre la secció filològica de l'Institut d’Estudis Catalans (1985) i de la junta de govern de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1985), que presideix des del 2012, com també de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001).

S’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre d’altres, el Llibre del consolat de mar (1977); la Vida de Santa Magdalena en cobles, de Jaume Gasull (1986); l’Omelia sobre el salm ‘De profundis’, de Jeroni Fuster (1992); l’Omelia sobre el psalm del ‘Miserere mei, Deus’, de Narcís Vinyoles (1992); Poesies i col·loquis, de Pere Jacint Morlà (1995); Les ‘Memòries curioses’ (1609-1651), de mossèn Vicent Torralba (1995); La Vida de sant Vicent Ferrer, de Miquel Péreç (1996); l’Obra filològica (1931-1991), de Josep Giner (1998); El Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència, de Lluís Alcanyís (1999); L’anònim Pròleg d’una no poc devota adoració a Jesús crucificat: una mostra de la prosa artitzada de les darreries del segle XV (1999); Correspondència de Joan Fuster amb Sanchis Guarner, Giner i Colon (2000); Versió modernitzada del Llibre dels fets, de Jaume I (1995, 2008, amb J. Vicent Escartí); Traducció valenciana del Cànon de la Missa, de Guillem Anglés (2004, 2007, amb Xavier Serra); Lo Passi en cobles (1493), de Bernat Fenollar, Pere Martíneç, Joan Escrivà i Joan Roís de Corella (amb Marinela Garcia Sempere, 2003) i el Curial e Güelfa (2007).

És autor de nombrosos estudis sociolingüístics i històrics (especialment sobre la variant valenciana del català) i sobre l’obra d’autors medievals i barrocs però també moderns, dels quals es poden esmentar La formació històrica del valencià (dins del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l’Àrea d’Història de la Llengua, 1986), Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982), La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987), La llengua del Misteri d’Elx (1989), Les perspectives de normalització lingüística del País Valencià (1991), Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI (amb Vicent J. Escartí) (1992), L’ideal idiomàtic de Joan Fuster (1993), La Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner (1993), Panorama d'història de la llengua (1993, amb Miquel Nicolás), guardonat amb el premi Manuel Sanchis Guarner (1995), Un mossàrab valencià a l’època de Jaume I? (1994), Del Tiran de 1460-64 al Tirant de 1490 (1995), El concepte d’Escola Valenciana aplicat als poetes valencians de l’època de Fenollar: consideracions sobre el seu bilingüisme (1996), Sobre el marc històric de Curial e Güelfa i la possible intencionalitat de la novel·la (1997), Vicent Ferrer (1350-1419), predicador políglota de l’Europa occidental (1997), El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern (2000), Fabra i el País Valencià (2000), Sobre l’autoria de les Regles d’esquivar vocables, encara (2002), De la tardor medieval al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana (2003), Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric (2006), L’ideal idiomàtic de Manuel Sanchis Guarner (2006), El Llibre dels fets del rei Jaume I, testimoni excepcional de la naixença del regne de València (amb Vicent J. Escartí) (2008), La memòria de Jaume I entre els valencians (amb Vicent J. Escartí) (2008), L’occitanisme des d’una perspectiva valenciana (2009). També ha coordinat nombrosos treballs col·lectius, entre els quals sobresurt Els Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa (2011).

És autor dels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980, premi de la Crítica del País Valencià 1980 i premi Boix 1981), Els certàmens poètics valencians (1983, premi Milà i Fontanals de l’IEC 1977) i Història de la llengua catalana (amb Miquel Nicolàs) (2005). 

Data de revisió: 
2017-03-09
Llegir més...