Els trets que defineixen el model de la institució són: universitat urbana; plans d’estudis innovadors; estructura trimestral del curs; alta dedicació docent del professorat; treball amb grups reduïts; possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger; programes de pràctiques en empreses i institucions; àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau; incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional.
La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents: les ciències socials i humanes (facultats d’Economia i Empresa, de Ciències Polítiques i Socials, de Dret i d’Humanitats) al campus de la Ciutadella; les ciències i tecnologies de la informació i la comunicació (facultats de Comunicació i de Traducció i Ciències del Llenguatge) al campus del Poblenou; i les ciències de la salut i de la vida al campus del Mar, a la Barceloneta. A més, també té l’Escola d’Enginyeria, annexa al campus del Poblenou.
En l’àmbit de la investigació, lidera dos projectes destacats: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Parc de Recerca UPF. El PRBB és promogut conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i en formen part el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF; l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM); el Centre de Regulació Genòmica (CRG); el Centre de Medicina Regenerativa (CMRB); el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL); la Fundació Pasqual Maragall, i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). A més, el Parc acull un conjunt de plataformes tecnològiques i d’empreses dels àmbits farmacèutic i biotecnològic. El Parc de Recerca UPF té per objectiu fomentar i gestionar grans iniciatives de recerca i desenvolupament en l’àmbit de les ciències socials i humanes i la comunicació i les tecnologies de la informació, i en formen part més de cinquanta grups i centres de recerca.
La UPF es caracteritza per la presència de nombrosos professors visitants i per contactes internacionals. Disposa d’una biblioteca general que, entre d’altres, conté un important fons sobre filosofia de les religions i mística (40.000 volums), donació del professor de la Universitat de Zuric Alois M. Haas. La biblioteca de l’IUHJVV disposa d’una col·lecció de 50.000 documents provinents majoritàriament de la donació del professor Josep Fontana, així com d’altres donacions.
Enric Argullol i Murgadas, que formà part de la comissió gestora per a la Promoció de la Universitat Nova de Catalunya juntament amb Andreu Mas-Colell i Albert i Xavier Calsamiglia, entre d’altres, fou el primer rector de la UPF (1992 – juny del 2001). Posteriorment assumiren el càrrec Maria Rosa Virós i Galtier (juny del 2001 – maig del 2005), Josep Joan Moreso i Mateos (2005-13), Jaume Casals i Pons (2013-21), Oriol Amat (2021-23) i, des del març del 2023, Laia de Nadal.
Història
L’activitat docent s’inicià el curs 1990-91 amb les llicenciatures en dret i en ciències econòmiques i empresarials. El curs següent es posaren en marxa les diplomatures en ciències empresarials i en gestió i administració pública i es crearen els primers instituts universitaris. També s’engegaren els estudis de tercer cicle, amb els programes de doctorat en dret i en història; aquest últim doctorat s’imparteix a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV), el primer director del qual fou Josep Fontana, i es creà (1991-92) com a plataforma de recerca i d’ensenyament de nivell superior d’història. De la col·laboració entre l’Institut i l’editorial Eumo nasqué la col·lecció “Jaume Caresmar”, on es publiquen edicions facsímils de textos antics sobre la història de Catalunya. A partir de l’abril del 2001 l’IUHJVV començà a editar un butlletí, dirigit per Joaquim Albareda, que dona compte de les activitats i recerques de l’Institut, i des del 2011 la revista digital Entremons: UPF Journal of World History, entre d’altres. Durant el curs 1992-93, la UPF amplià l’oferta docent (estudis d’humanitats, periodisme i traducció i interpretació) i s’aprovaren els estatuts de la institució.