i Isabel Allende | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Isabel Allende

literatura lit
Escriptora xilena.
Lima, 2 d’agost de 1942

Neboda de Salvador Allende Gossens , estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador (1971), La balada del medio pelo (1973) i Los siete espejos (1974). Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela.

Ha publicat les novel·les La casa de los espíritus , (1982),  De amor y de sombra  (1984),  Eva Luna  (1989),  Hija de la fortuna  (1990),  Retrato en sepia  (2000),  La ciudad de las bestias  (2002), El reino del dragón de oro  (2003),  El bosque de los pigmeos  (2004),  El zorro  (2005),  Inés del alma mía  (2006),  La suma de los días ( 2007),  La isla bajo el mar  (2009) i El cuaderno de Maya (2011).

També ha publicat les narracions La gorda de porcelana  (1984), Cuentos de Eva Luna  (1989), El plan infinito  (1990) i Afrodita  (1997), les memòries Paula (1995), un llibre dedicat a la seva filla on recull les vivències de la seva família, i l’obra Mi país inventado (2003), una barreja entre autobiografia i ficció.

Llegir més...