Arxiu Nacional de Catalunya

ANC (sigla)

Arxiu Nacional de Catalunya

© ANC / J. Play

Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.

Aspectes generals

Preserva  la documentació de l’administració de la Generalitat de Catalunya i tota aquella que, provinent de fons documentals privats referits a Catalunya, és d’especial rellevància.

Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya  (Decret de 28 de novembre de 1980), l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional. El primer director de l’arxiu (del 1980 fins al 1991) fou Casimir Martí i Martí. Del 1992 fins al 2015 n'ocupà el càrrec Josep Maria Sans i Travé. Des del 2015 n'és el director Francesc Balada i Bosch.

Com a arxiu general de l’administració catalana, ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, els organismes i les empreses de la Generalitat. En la seva condició d’arxiu històric, recupera tota aquella altra documentació que, d’acord amb la legislació, té una especial significació per al coneixement de la història nacional.

Història

Els precedents més antics de l’arxiu actual cal cercar-los en el segle XV, quan la Diputació del General o Generalitat (nascuda a les Corts de Cervera de 1359) s’anà configurant com a institució més representativa i genuïna del país. Com totes les institucions medievals, públiques o privades, la Diputació del General de Catalunya en el desenvolupament de les funcions que li eren pròpies va crear el seu arxiu (1412). Dels tres oficials superiors de la institució —l’ escrivà major dels diputats, el regent dels comptes i l’escrivà dels oïdors o racional—, aquest darrer tenia al seu càrrec l’organització i la custòdia de l’arxiu oficial de la Generalitat.

La ingent tasca de protecció del patrimoni cultural català endegada per la Mancomunitat de Catalunya va tenir continuïtat, a partir del 1931, pel Departament de Cultura de la Generalitat. La Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts proposà aquell mateix any la creació de l’ Arxiu General de Catalunya, que per diverses raons no fou una realitat fins l’any 1936. El Decret de 29 de setembre d’aquell any, signat per Josep Tarradellas, assignà la primera seu de l’arxiu al palau episcopal de Barcelona.

Posteriorment, l’any 1938 i amb motiu de la Guerra Civil, l’Arxiu General de Catalunya es traslladà al monestir de Pedralbes, on van romandre els fons fins que van ser dispersats per diferents indrets del territori català a fi de minimitzar-ne el perill de destrucció a causa dels bombardeigs. Si bé la funció inicial d’aquest arxiu era el tractament dels documents produïts per les administracions públiques de Catalunya, la seva tasca més urgent fou la de concentrar en els seus dipòsits la documentació d’arxius públics i privats de Catalunya que la Generalitat havia posat sota la seva vigilància i custòdia per protegir-los dels perills del desordre existent i de la guerra.

L’entrada de les tropes franquistes estroncà definitivament aquella tasca i gran part dels documents catalans, tant els que havien format part de l’arxiu com d’altres foren sistemàticament espoliats. La documentació requisada i traslladada fora de Catalunya és coneguda amb el nom de Papers de Salamanca, i la reivindicació del seu retorn (bona part del qual no s’ha fet efectiu fins al final de la primera dècada del segle XXI) ha comportat un complicat i tens procés de clares connotacions polítiques.

Després de la dictadura, el Govern de la Generalitat de Catalunya, fent ús de les competències contingudes en l'Estatut d'Autonomia del 1979, l’any 1980 creà l’Arxiu Nacional de Catalunya, atorgant-li una doble comesa: la de ser arxiu general de l’administració de la Generalitat, i la de ser, també, arxiu històric de Catalunya. En una primera etapa, fins l’any 1995, tingué la seva seu en un vell edifici de l’Eixample de Barcelona, construït en la dècada de 1920, que successivament havia estat estatge d’una escola i seu dels diaris Solidaridad Obrera i Solidaridad Nacional. Des del 1995 l’Arxiu Nacional de Catalunya té el seu estatge a Sant Cugat del Vallès, on disposa d’instal·lacions pròpies en un edifici de nova planta. A banda de les successives aportacions que l'ANC ha rebut de manera regular,cal esmentar, per la seva importància històrica, el trasllat en dipòsit dels fons digitalitzats de la família Borja per part de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians davant de la inhibició de de les institucions valencianes a acollir-los (juny del 2014). El maig del 2017 la Generalitat de Catalunya i el monestir de Poblet signaren un conveni pel qual els arxius d'aquesta comunitat passaven a estar vinculats a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Amb l'acord, es creava la primera secció territorial i autònoma de l'ANC.

Infraestructura i equipament

L’actual seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès fou inaugurada el 23 d’abril de 1995. És un edifici molt funcional, projectat per l’arquitecte Josep Benedito Rovira, que disposa d’una superfície construïda útil de 12.625 m2 dins un solar de 17.700 m2 que permetran futures ampliacions.

Els dipòsits de l’arxiu, la capacitat total dels quals s’estima en 66 quilòmetres de prestatgeries, reuneixen totes les característiques específiques dirigides a garantir l’adequada conservació dels documents en regular constantment, d’acord amb cada tipologia documental, l’entrada de llum i els nivells de temperatura i humitat ambientals. Així mateix, els dipòsits i, en general, tot l’edifici, disposen dels mitjans de seguretat activa i passiva adients en aquest tipus d’institució.

Organització, serveis i estructura

L’arxiu treballa seguint paràmetres de qualitat i excel·lència en els seus objectius d’acord amb els requisits que estableix la Norma de qualitat ISO-9001, de la qual en té la certificació des de l’any 2004. Per fer-ho possible l’ANC s’esforça en la millora contínua dels processos de treball i dels serveis als usuaris. L’obtenció i la successiva renovació del Certificat de qualitat l’acredita com a centre arxivístic pioner en l’acompliment d’un Sistema de gestió de la qualitat.

L’ANC ofereix als usuaris els serveis següents:

  • Informació general i assessorament especialitzat tant als usuaris presencials com als no presencials
  • Consulta dels instruments de descripció i dels fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics de l’arxiu
  • Reserva de documents prèvia a la consulta presencial a l’arxiu
  • Servei a l’Administració (SAD), pel qual s’atenen les sol·licituds de consulta i préstec de documents procedents de la mateixa administració de la Generalitat
  • Biblioteca i hemeroteca auxiliars i de reserva
  • Reprografia
  • Servei didàctic que ofereix recursos i activitats adreçades al món docent
  • Fons de l’Administració
  • Fons Històrics
  • Fons d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals
  • Reprografia i Noves Tecnologies
  • Conservació i Restauració
  • Biblioteca
  • Acció Cultural

Els fons documentals

Per la seva naturalesa l’ANC ingressa i custodia fons d’orígens molts diversos, tant pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, com pel suport i format. En conjunt, l’arxiu conserva més de nou-cents fons i col·leccions que ocupen en total més detrenta quilòmetres de prestatgeria. Els fons d’imatge i so apleguen gairebé dos milions d’imatges. Destaquen els quasi dos-cents mil negatius de vidre, els quatre-cents mil positius, el milió i mig de plànols i mapes i els més de vint-i-cinc mil cartells (setembre del 2011). En la descripció dels fons l’ANC segueix les normes ISAD(G) i NODAC.

L’Arxiu continua augmentant el volum dels seus fons per les transferències periòdiques de documentació pública -procedent principalment dels diferents departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya- i per les donacions i els dipòsits de fons privats d’institucions i de persones o famílies.

Segons la tipologia de la procedència, se'n pot fer la classificació següent. A banda dels esmentats (dels quals s'enumeren els fons més destacables), inclou també els fons de la Generalitat de Catalunya, de l'administració local, de l'administració perifèrica de l'Estat, de l'Administració Reial i senyorial, judicials, registrals i religiosos.

Fons d’institucions

  • lnstitut Escola
  • Laboratori General d’Assaigs i Investigacions
  • Cos de Mossos d’Esquadra
  • Junta de Museus de Catalunya
  • Escola d’Alts Estudis Mercantils
  • Cambra Oficial del Llibre de Barcelona

Fons d’associacions i fundacions

  • Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC)
  • Federació dels Cors Clavé
  • Col·legi d’Advocats de Barcelona
  • Institut Agrícola Català de Sant Isidre
  • Unió Excursionista de Catalunya (UEC)
  • Gremi d’Artesans Tèxtils de Barcelona
  • Federació Catalana de Futbol
  • Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona
  • Nois i Noies Escoltes (NINE)
  • Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
  • Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)
  • Associació Cultural La Brúixola
  • Club Excursionista de Gràcia

Fons comercials i d’empreses

  • Hispano Olivetti SA
  • Rifà SA
  • Colònia Güell SA
  • Editorial Estela
  • La Maquinista Terrestre y Marítima SA
  • Indústries Riva SA
  • Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z SA
  • Empreses Rabinad
  • Banc de Barcelona
  • Compañía de Industrias Agrícolas, Viladomiu
  • Forces Elèctriques de Catalunya (FECSA)
  • Tecla Sala i Fills SA
  • Siemens SA

Fons patrimonials i familiars

  • Llinatge Güell (comtes de Güell i marquesos de Comillas)
  • Llinatge Sentmenat (marquesos de Castelldosrius)
  • Llinatge Cartellà de Sabastida (barons de l’Albi)
  • Llinatge Moixó (marquesos de Sant Mori)
  • Llinatge Despujol (marquesos de Palmerola)
  • barons de Savassona
  • Llinatge Milà (comtes del Montseny)
  • Llinatge Mercader (comtes de Bell-lloc)
  • Família Franch
  • Mas Bosch de Bordils

Fons personals

  • Antoni de Senillosa
  • Ramon Maria Roca i Sastre
  • Francesc Brunet i Recasens
  • Montserrat Segarra i Zacarini
  • Ramon Xurriguera i Parramona
  • Josep Conangla i Fontanilles
  • Nicolás González Albiach
  • Francesc Moragas i Barret
  • Víctor Alba
  • Ramon Boladeres
  • François Papinaud
  • Ferran Valls i Taberner
  • Pau Casals
  • Juan Antonio Sáenz Guerrero
  • Carles Botet i Vehí
  • Josep Maria Casacuberta
  • Jordi Santolaria
  • Jordi Pujol i Soley
  • Josep Maria Capdevila i Balanzó
  • Isabel Oyarzabal Smith
  • Josep Carner i Ribalta
  • Teresa Calafell i Carrasco
  • Armand de Fluvià i Escorsa
  • Lluís Companys i Jover
  • Joaquín Soler Serrano
  • Joan Tous i Casals i Andreu Tubau i Pirot
  • Josep Puig i Cadafalch
  • Bonaventura Carles Aribau
  • Eugeni d’Ors
  • Lídia Falcón

Projecció i comunicació

Són destacables les actuacions que l’ANC ha dut a terme per a preservar el patrimoni documental català a l’estranger: entre altres projectes, s’han inventariat i digitalitzat els fons de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l’Havana i de l’Asociación Catalana de Socorros Mutuos ‘Montepío de Montserrat’ de Buenos Aires.

L’ANC i l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) tenen establert un conveni de col·laboració per a recuperar, conservar i difondre la memòria històrica de la Guerra Civil i l’Exili, i ingressar-hi la documentació relativa a Catalunya. Altres institucions i entitats tenen també convenis i acords amb l’ANC per a la realització d’activitats culturals, vinculades al patrimoni documental i al coneixement de la història de Catalunya.

Entre d’altres, cal citar: Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia,Vexil·logia i Nobiliària, Amics de la Unesco, Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents, Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, etc.

L’activitat de comunicació i difusió la realitza mitjançant la pàgina web institucional i l’edició del butlletí quadrimestral ANC. Arxiu Nacional de Catalunya, que informa dels treballs tècnics i de les activitats adreçades al públic, com ara exposicions, cursos o conferències. Edita, així mateix, diverses col·leccions: “Col·lecció Publicacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya”, “Catàlegs de l’Arxiu Nacional de Catalunya”, “Opuscles de l’Arxiu Nacional de Catalunya”, col·lecció de CD i, a través de del servei didàctic, tres col·leccions específiques més: “Fem parlar les fonts”, “Les claus de la història” i “Exposicions. Una mirada crítica”. D'altra banda, en virtut de l'aprovació de laLlei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme , al juliol de 2017 l'ANC començà a fer publiques les llistes dels processats i condemnats pels tribunals franquistes.