i Conselh Generau d’Aran | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Conselh Generau d’Aran

Nom en català del Conselh Generau d'AranConsell General d’Aran
Nom en català del Conselh Generau d'AranConsell General d’Aran
ciències polítiques polít
Òrgan de govern de la Vall d’Aran.

Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz, i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual. Restituït per llei del Parlament de Catalunya de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991.

Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat. El règim de finançament atorga al consell contribucions específiques, i alhora acorda amb la Generalitat les assignacions del pressupost. El consell és format per una cambra de 13 consellers generals, un dels quals és elegit síndic (cap de govern) en la sessió constitutiva del consell.

Els consellers són elegits cada quatre anys pel cens de les sis circumscripcions, repartits de la següent manera: Pujòlo (2), Arties e Garòs (2), Castièro (4), Marcatòsa (1), Irissa (1) i Quate Lòcs (3). Han ocupat successivament el càrrec de síndic Maria Pilar Busquets i Medan (1991-93), de Convergència Democràtica Aranesa (CDA); Amparo Serrano Iglesias (1993-95), d’Unió Democràtica Aranesa; Carles Barrera Sánchez, de CDA (1995-2007); Francés Boya Alòs, del PSC-Unitat d’Aran (2007-2011), i, novament, des del 2011, Carles Barrera, de CDA, qui revalidà el càrrec el 2015.

Data de revisió: 
2015-05-25
Llegir més...