i Jordi Sabater i Pi | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Sabater i Pi

Biologia i ecologia
Jordi Sabater i Pi a les cascades del riu Mbia (Guinea Equatorial)
© UB - Col·lecció Sabater i Pi
biologia biol
Etòleg i primatòleg.
Barcelona, Barcelonès, 2 d’agost de 1922 — Barcelona, Barcelonès, 5 d’agost de 2009

Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia (1976-87), assignatura que introduí per primera vegada en una Universitat de l’Estat espanyol. S'inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes. Dins la diversa tasca de recerca hi ha tres punts de referència: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus). Féu també expedicions i treballs de camp a Gabon, Kenya, Tanzània, etc. Fou un excel·lent dibuixant de natura, i l’any 2000 dóna a la Universitat de Barcelona el seu arxiu personal incloent la seva obra científicia i gràfica, i la biblioteca especialitzada. Publicà diversos llibres i col·laborà en revistes especialitzades, i també a la premsa i a la televisió. Membre de diverses societats científiques internacionals, rebé diversos premis i guardons: Fundació Catalana per a la Recerca (1991), Medalla d’Or al mèrit científic Ciutat de Barcelona (1996), doctor honoris causa per les universitats Autònoma de Madrid (1993) i Autònoma de Barcelona (1996), Creu de Sant Jordi (2000) i Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (2004). La seva intervenció fou decisiva per a portar el goril·la albí més tard anomenat “Floquet de neu” al zoo de Barcelona, l’any 1966.

Llegir més...