Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968. Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic. Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid. Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid (1953-1957), del qual fou el primer doctor (1965), sotsdirector (1962-67), catedràtic i primer degà (1965-67) des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca. Fou especialment actiu en el camp social, en el qual treballà a través de Càritas Espanyola, Càritas Interdiocesana i en la fundació Sense Cadenes per a la rehabilitació de drogoaddictes. Fou membre i president de la Comissió Episcopal de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Espanyola i consiliari de les Setmanes Socials de l’Estat. Dins la Conferència Episcopal Tarraconense fou membre de les comissions de litúrgia, pastoral social i cultura, participà activament en totes les sessions del concili provincial tarraconense. Les seves tres visites pastorals a totes les parròquies del bisbat de Vic i la participació en nombroses commemoracions locals mostraren el seu intens contacte amb els feligresos de la diòcesi. En el camp cultural tingué una participació destacada en la construcció del nou Museu Episcopal de Vic, per a la qual arribà a convenis amb la Generalitat i amb l’Ajuntament de Vic. També informatitzà l’Arxiu i la Biblioteca Episcopals a través d’acords amb Diputació de Barcelona. Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993). Fou membre vitalici de la Fundació Pau VI, amb seu a Madrid, de la Comissió Permanent de la qual formà part des dels inicis (1968) i que presidí de 1996 a 2004; el 2008 el patronat li atorgà la Medalla d’Or. Acceptada pel Sant Pare la seva renúncia com a bisbe de Vic, al juny del 2003, fou nomenat Administrador Apostòlic de la diòcesi, càrrec que exercí fins al setembre del mateix any i en el qual fou succeït per Romà Casanova i Casanova.
Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Bisbe.