Henri de Lumley-Woodyear

(Marsella, 1934)

Prehistoriador francès.

Estudià a París, on es doctorà el 1965. Entre el 1955 i el 1980 ocupà diversos càrrecs al CNRS, com ara el de director de recerca el 1977. Fou professor al Museu Nacional d’Història Natural i des del 1980 director del Laboratori de Prehistòria del Museu de l’Home i de l’Institut de Paleontologia Humana a París. Ha rebut diverses distincions honorífiques i nombrosos premis, una part dels quals per la realització de films científics. Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la geologia del Quaternari, de les restes fòssils humanes, de la prehistòria i del seu medi i ha organitzat nombroses excavacions al Rosselló i el Llenguadoc (gruta de Vallonet, Terra Amata, Balma Bonne, gruta de Lazaret i de l’Hortus i la cova de l’Aragó a Talteüll, on foren descobertes les famoses restes d'Homo erectus). Ha promogut excavacions a Itàlia, Catalunya (l’Arbreda, Serinyà), Índia, Indonèsia, Etiòpia i Brasil, ha creat museus de prehistòria i ha organitzat exposicions i congressos internacionals. Fou fundador de l’Associació Internacional de Paleontologia Humana, afiliada a la UNESCO. Entre moltes altres publicacions destaca la direcció de La préhistoire française. Civilisations paléolithiques et mésolithiques de la France (1976).