De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna. Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz. S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE, a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan (1988-2008). Proper a Alfonso Guerra, el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència. Diputat al Congrés per Badajoz de 1979 a 1982, aquest any revalidà l’escó però hi renuncià l’any següent per a presentar-se com a cap de llista del seu partit a les eleccions a la primera Junta Regional d’Extremadura, de la qual obtingué la presidència al juny. Revalidat en el càrrec en les successives consultes (1987, 1991, 1995, l’únic en que no assolí majoria absoluta, 1999 i 2003), el 2006 renuncià a una sisena candidatura per motius de salut, en la qual fou substituït per Guillermo Fernández Vara, que obtingué la presidència el 2007. Durant el seu mandat defensà amb duresa la prioritat de la solidaritat interterritorial front al qüestionament del sistema redistributiu fiscal espanyol per part dels nacionalistes (i també, sovint, dels socialistes) catalans, i impulsà la modernització d’Extremadura. Ha estat també membre de l’Assemblea de les Regions d’Europa (1992) i president de la Delegació Espanyola del Comitè de les Regions de la Unió Europea (1996). El 2009 publicà l’autobiografia Rompiendo Cristales. Treinta años de vida política. El 2010 li fou atorgada la Gran Creu del Mèrit Militar.