organització no governamental

ONG (sigla)

f
Sociologia

Associació voluntària no lucrativa formada per particulars, independent de l’estat i dedicada a tasques amb finalitats solidàries.

L’acció de les ONG es dirigeix a afavorir l’accés a drets o béns bàsics a individus o col·lectius que normalment en són privats. La solidaritat subjacent a totes les ONG inclou tant l’assistència immediata de necessitats elementals (salut, alimentació, habitatge, escolarització etc.), com el desenvolupament de recursos que permetin als individus un determinat nivell d’autosuficiència. Bé que històricament els estats occidentals han assumit en un grau variable tasques d’aquesta mena en forma de seguretat social, programes d’assistència i ajuts diversos a la població que administren, les prioritats i conjuntures polítiques, i les pressions dels grups d’interessos sovint han comportat limitacions a llur acompliment, constatació que és a l’origen de moltes ONG. Per la seva banda, els poders públics han retret a les ONG l’actuació al marge de la legislació. Malgrat els antagonismes, ambdues parts han tendit a acostar posicions i, en el que suposa un reconeixement de la seva tasca, moltes ONG reben actualment subvencions i són dotades d’estatut jurídic (cosa, d’altra banda, prou complexa, atesa llur gran diversitat tipològica). Hom pot identificar en les institucions benèfiques de caire religiós i les societats d’ajuda mútua que proliferaren durant la industrialització molts dels trets atribuïts a les actuals ONG, si bé hom sol citar-ne com a primer antecedent la Creu Roja (1863). Malgrat que després de la Primera Guerra Mundial els enfrontaments polítics tendiren a associar la realització dels ideals humanitaris amb el socialisme, la creació d’aquest tipus d’organitzacions des d’una posició independent i més o menys apolítica continuà, i tingué un notable creixement després de la Segona Guerra Mundial als estats democràtics del bloc occidental. Fou als anys cinquanta que es difongué l’expressió ‘organització no governamental’ per a referir-se a aquesta mena d’associacions bé que, atesa la seva vaguetat, en molts països (especialment els anglosaxons) hom ha preferit la d’'organitzacions voluntàries’ o similars. En aquest període, la cursa d’armaments i la vulneració dels drets humans derivats dels conflictes de la guerra freda comportaren la creació d’organitzacions com Pugwash (1945) i Amnistia Internacional (1961). L’aparició de la problemàtica mediambiental afavorí el sorgiment d’organitzacions ecologistes (Greenpeace, 1971). El component internacional de les ONG, d’altra banda, s’ha anat accentuant, com ho demostra el gran nombre d’ONG als països desenvolupats que presten els seus serveis al Tercer Món, i també en l’abast mundial de moltes d’elles, conseqüència de les implicacions de la globalització (interdependència o subordinació econòmica, increment de les emigracions, conflictes culturals, etc). A les dues darreres dècades del s. XX s’ha produït una proliferació d’ONG. Hom ha interpretat el fenomen com una resposta al liberalisme econòmic hegemònic després de l’ensorrament de l’URSS (1985-91), el qual ha estat percebut com una amenaça al model d’estat de benestar implantat a Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial; cal afegir-hi també l’acceleració de la mundialització i, finalment, el desconcert de sectors importants de l’esquerra davant l’adopció, per part dels partits majoritaris d’aquesta adscripció, de polítiques cada vegada menys diferenciades de les de la dreta. Als Països Catalans, les ONG han arrelat considerablement, especialment a Catalunya, on el 1995 s’uniren per a constituir una federació.