i Václav Klaus | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Václav Klaus

Política
Václav Klaus
© Comissió Europea
ciències polítiques polít
Polític txec.
Praga, 19 de juny de 1941

Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga (1963), amplià estudis a Itàlia (1966) i a la Universitat de Cornell (1969). Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970. En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia.

Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista (1989), s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional (1989-1992). El 1990 fou elegit president del Fòrum Cívic, però les creixents desavinences amb Havel i altres membres destacats del partit el portaren a encapçalar-ne una escissió i fundar l'any 1991 el Partit Democràtic Cívic (ODS), d'ideari conservador-liberal . Després de la desmembració de Txecoslovàquia, que donà lloc a la República Txeca i Eslovàquia, guanyà les eleccions del 1993 i esdevingué primer ministre del primer d'aquests Estats al capdavant d'una coalició de govern amb els democratacristians i altres partits conservadors.

En les eleccions del juny del 1996, la coalició de centre dreta que liderava perdé la majoria absoluta al parlament, tot i que ell continuà com a primer ministre. El 1997 dimití el càrrec al front de l'ODS per un escàndol. Aquest any presidí el Comitè Governamental a favor de la integració de la República Txeca a l'OTAN i l'any 1998 fou nomenat president del parlament txec. Seguidor de Ronald Reagan i Margaret Thatcher i, en el camp teòric, de Friedrich von Hayek, hom ha posat sovint de relleu la seva contribució a fer de la República Txeca un model d'èxit en la introducció del capitalisme en una economia provinent del socialisme.

Al febrer del 2003 fou elegit president de la República Txeca en substitució de Václav Havel. Des d'aquest càrrec feu més evidents les seves opinions polèmiques, entre les quals la negació del canvi climàtic i el seu origen antròpic, un euroescepticisme bel·ligerant que el portà a refusar reiteradeament ratificar el Tractat de Reforma de la Unió Europea (o de Lisboa) adduïnt que minava la sobirania nacional, al novembre hagué de signar-lo després d'un dictamen del Tribunal Constitucional. Foren també molt controvertides la seva crítica a la posició occidental de defensa i suport a Kosovo contra Sèrbia i, a l'interior, una amnistia que deixà lliures prop de 7.000 convictes i declarar prescrits processos de més de vuit anys. El seu freqüent us del veto presidencial contra diversos governs també fou molt controvertit.

Ha rebut el títol de doctor honoris causa de diverses universitats d'arreu del món, i condecoracions de la República Txeca i de diversos Estats. Retirat el 2013, en guanyar les primeres eleccions directes, Milos Zeman el substituí a la presidència (a partir del març d'aquest any).

És autor, entre d'altres, Between the Past and the Future: Philosophical Reflections and Essays (1996) i Modrá, nikoli zelená planeta. Co je ohroženo: klima nebo svoboda? ('El planeta blau amb manilles verdes. Què és en perill, el clima o la llibertat?', 2007), en el qual posa en qüestió l'existència del canvi climàtic.

Col·laboració: 
JRis
Llegir més...