Membre del Partit Democràtic i Popular d’Afganistan, de tendència comunista, des del 1965, estudià medicina i ascendí en la política després de l’enderrocament del rei Zahir Xah (1973). Fou un dels impulsors del tractat d’amistat signat amb l’URSS el 1978. Després de la invasió soviètica fou ministre d’informació (1979) i president del país des del 1987, i negocià la retirada de les tropes soviètiques. Najibullah dimití el 1992 i, davant l’estat de guerra civil, es refugià a la missió de l’ONU a Kābul, on fou capturat i executat en públic el mateix dia en què les milícies talibans conquerien la capital.