i Viktor E. Frankl | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Viktor E. Frankl

psicologia psic
Neuropsiquiatre vienès.
Viena, 2 de setembre de 1905 — Viena, 2 de setembre de 1997

Teòric de l’anàlisi existencial, un model psicològic i antropològic basat en les idees d’encontre (Buber) i de transcendència (Kierkegaard i Scheller), i creador de la logoteràpia com a mètode terapèutic. Fou seguidor de S.Freud i deixeble d’A.Adler, però en el seu primer llibre Psicoanàlisi i existencialisme (1946) criticà el causalisme de l’inconscient i la preeminència de la sexualitat (Freud) i el sentiment de poder (Adler). Jueu de naixement i d’educació, perdé tota la família —tret de la germana— als camps d’extermini, i fou durant el seu captiveri a Auchswitz que posà en pràctica l’eficàcia d’un mètode que es basava en dues creences: la vida no perd mai el seu sentit, i la persona ha de cercar-lo de manera individual en els esdeveniments històrics que la vida li proposa. La seva obra Man's Search for Ultimate Meaning (1959) conté les bases del seu mètode i el seu pensament, dirigits sobretot a humanitzar la psicoteràpia.

Col·laboració: 
JSBe
Llegir més...