i Valentí Miserachs i Grau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Valentí Miserachs i Grau

Música    Cristianisme
música mús i religió relig
Organista i compositor.
Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1943

Estudià als seminaris de Vic (1954) i de Bilbao (1960-61) i a Roma (1963). Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià. El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari. Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà (1975-80), director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major (des del 1977), catedràtic de composició del Conservatori de Matera (1977-82), i cofundador i professor (1976-94) de l’Escola de Música T.L. de Victoria, associada a l’Institut Pontifici de Música Sacra, del qual el 1995 fou nomenat president director. És canonge de la basílica de Santa Maria la Major (1991), protonotari apostòlic (1996) i canonge honorari del Capítol de la Catedral Basílica de Tarragona (2009). Concertista d’orgue i director de cor i orquestra, és autor de més d’un miler de composicions, d’entre les quals misses i altres peces de litúrgia per a cor i orgue, oratoris, obres de concert, de cambra i per a piano, i cants litúrgics, i també obres en la tradició de la música popular catalana: cantates, goigs i caramelles, i música per a cobla. Destaquen els oratoris Isaia (1976), Stephanus (1978), Besta Virgo Maria (1982), Nadal (1987), escrit per al Pessebre dels Prats de Rei, la Suite Manresana en versió per a orgue i més tard orquestrada (1990-91), Esclat Berguedà, originalment per a cor i piano i posteriorment orquestrada (1992), la Pucciniana, per a orquestra, i Pau i Fructuós (2008). Actiu difusor de la realitat catalana i occitana, prologà la versió italiana de l’opuscle de Ramon Masnou i Boixeda sobre el nacionalisme i, entre altres iniciatives, el 1994 fundà l’associació Els Amics del Carladès a Catalunya. Ha estat premiat amb diversos guardons, com l’Encomienda de Alfonso X el Sabio (1999), l’Ordre des Arts et des Lettres de França (2000) i la Creu de Sant Jordi (2001). També té la Creu propiis meritis de l’orde de Malta.

Llegir més...