Francisco Javier Solana Madariaga

(Madrid, 14 de juliol de 1942)

Javier Solana

© Unió Europea

Polític castellà.

Nebot de S. de Madariaga, es llicencià en ciències físiques a Madrid (1965). Amplià estudis als EUA, on es doctorà el 1970, i el 1975 obtingué una càtedra a la Universidad Complutense. Militant del PSOE des del 1964, el 1971 passà a formar part del comitè executiu de la Federación Socialista Madrileña i de la Federació de Treballadors d’Ensenyament de la UGT. El 1976 ingressà al Comitè Federal del PSOE, i del 1977 al 1993 fou diputat per Madrid en totes les legislatures. Ministre de cultura (1982-88 i 1988-92), portaveu del govern socialista (1985-88), ministre d’educació i ciència (1988-92) i d’afers estrangers (1992-95), de 1995 a 1999 fou secretari general de l’OTAN i dirigí les intervencions a Bòsnia-Hercegovina (1995) i Iugoslàvia (1999) i presidí la primera ampliació de l’organització des del 1982. El 1999 fou el primer alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) de la UE i fou també elegit secretari general del Consell de Ministres de la UE i secretari general de la UEO. Com a alt representant de la política exterior i de seguretat de la UE, el 2003 presentà l’Estratègia de Seguretat Europea, informe que identificava les prioritats i les amenaces en seguretat. Al juny del 2004 li fou revalidat el mandat, que exercí fins el 2009, en què fou substituït en el càrrec per Catherine Ashton. El mateix any s’incorporà a la presidència de l’Esade Center for the Global Economy and Geopolitics creat aquest mateix any a l’escola de negocis catalana, i al febrer de l’any següent fou elegit membre de la Fundació ‘la Caixa’.