Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica.
Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (1977), vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona (1979), bisbe auxiliar (1989) i bisbe de Tortosa (1991), el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics. Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola. La Conferència Episcopal Tarraconense l’elegí vicegran canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya i president del Centre d’Estudis Pastorals. Al juny del 2004 fou nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona, just quan l’arxidiòcesi fou desmembrada, en substitució de Ricard Maria Carles. Al març del 2005 entrà a formar part del comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec en el qual cessà al març del 2011, en complir-se els dos mandats prescriptius. Al novembre del 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI. A l’abril del 2012, en complir els 75 anys, presentà al Papa Benet XVI la renúncia a l’arquebisbat, d’acord amb la norma fixada pel Codi del dret canònic, però no fou fins al novembre del 2015 que el papa Francesc designà el seu successor, Joan Josep Omella.
Ha publicat El derecho de asociación en la Iglesia (1967) i Las asociaciones de fieles (1986). L’abril del 2013 li fou concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva contribució decisiva en la visita del papa emèrit Benet XVI a Catalunya (novembre del 2010), durant la qual consagrà la basílica de la Sagrada Família, i també per la tasca assistencial als més desafavorits a través de l’organització Caritas. Al novembre del 2015 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.