En el seu moment, fou l’única estació permanent. Hom hi realitzà nombrosos experiments i estudis, especialment sobre els efectes de les estades prolongades a l’espai en l’organisme humà (el 1995 en retornà un astronauta d’una estada de 437 dies, la més llarga fins aleshores). Era composta per un cos central de 21 t i 13 m de llarg, al qual hom afegí diversos mòduls, entre els quals diferents versions de la nau Sojuz a partir del 1986 i el transbordador Atlantis (1998). Les dificultats financeres de Rússia n'impediren el manteniment i la renovació, motiu pel qual, malgrat la col·laboració de la NASA, hi sovintejaren els accidents.
En total, l’estació acollí prop d’un centenar de tripulants (a partir dels anys noranta, de diverses nacionalitats) en una cinquantena de missions. La implicació de Rússia en el projecte Alpha, que donà lloc a l’Estació Espacial Internacional (en òrbita des del 1998) contribuí decisivament a donar per acabada la vigència de la Mir.