Lluís Homar i Toboso

(Barcelona, 20 d’abril de 1957)

Lluís Homar i Toboso

© Filmax

Actor de teatre.

Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí. El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure, on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F. Puigserver, Ll. Pasqual, P. Planella i C. Gandolfo. Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre i també a l’escola H.B. Studio de Nova York.

Entre les obres en què ha intervingut cal remarcar Leonci i Lena (1977) de G. Buchner, La vida del rei Eduard II d’Anglaterra (1978) de Marlowe i B. Brecht, Les tres germanes (1979) d’A.P. Txékhov, El Misantrop (1982) de Molière, L’heroi (1983) de S. Rusiñol, La flauta màgica (1984) de W.A. Mozart, La senyoreta Júlia (1985) d’A. Strindberg, La bona persona de Sezuan (1988) de B. Brecht, Les noces de Fígaro (1989) de C. Beaumarchais, Terra Baixa (1990) d’A. Guimerà —premi Crítica Teatral de la temporada 1990-91—, Un dels últims vespres de carnaval (1991) de C. Goldini, Història del soldat (1991) d’I. Stravinskyi i Timon d’Atenes (1991) de W. Shakespeare, Quartet, de H.Müller, reposició del muntatge d’A. García Valdés (1993), El señor Puntila y su criado Matti (1998), amb el Teatro de La Abadía, Els gegants de la muntanya (1999) de L. Pirandello, dirigit per G. Lavaudant, Hamlet (1999) de Shakespeare, que ell mateix dirigí i interpretà amb una companyia pròpia, Taurons, de D. Mamet (Grec 2000), Solness, el constructor (2000) de H. Ibsen, dirigit per C. Portaceli, Don Juan (2001) de Molière, dirigit per A. García Valdés, Fedra (2002) de J. Racine, dirigit per J. Ollé, Et diré sempre la veritat (2002), un monòleg autobiogràfic creat per X. Albertí, Ll. Cunillé i el mateix Homar, L’escola de les dones (2003) de Molière, dirigit per C. Alfaro, Lear (2003) d’E. Bond, dirigit per C. Portaceli, i L’home de teatre (2005) de T. Bernhard, dirigit per X. Albertí i per la qual rebé el premi Butaca a la millor interpretació, Fedra (2007), de J.C. Plaza,Play Strindberg (2007), de F. Dürrenmatt, dirigida per G. Lavaudant, i Adreça desconeguda (2012), de K. Kressman Taylor i dirigida per ell mateix, obra que li valgué el Premi Internacional Terenci Moix (2013), compartit amb el coprotagonista Eduard Fernández. L'any 2014 presentà una versió de Terra Baixa dirigida per Pau Miró en la qual interpretava tots els papers de l'obra (premis Max i Butaca 2015 al millor actor protagonista), el 2015 interpretà i també dirigí L'art de la comèdia, d'Eduardo de Filippo, i el 2017, amb  El professor Bernhardi (2016), obra d'Arthur Schnitzler en versió de Lluïsa Cunillé i direcció de X. Albertí, obtingué el premi de la Crítica a l'actor protagonista. També el 2017, la interpretació de Ricard III de W. Shakespeare a les ordres de Xavier Albertí li valgué el premi Butaca al millor actor. Aquest mateix any protagonitzà la versió de Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand dirigida per Pau Miró. L'any 2020 aconseguí el premi Max d'interpretació per La neta del senyor Linh (2019), dirigida per Guy Cassiers. El 1997 dirigí Zowie, amb text de S. Pompermaier.

Ha intercalat el treball escènic amb nombrosos papers en el cinema, com ara La plaça del Diamant (1981) de F. Betriu, basada en l’obra homònima de M. Rodoreda, La mala educación (2004) i Los abrazos rotos (2009), de P. Almodóvar, Morir en San Hilario (2005), de L. Mañá, Obaba (2005), de M. Armendáriz, Bosque de sombras (2006), de K. Serra, Los Borgia (2006), d’A. Hernández; La habitación de Fermat (2007), de L. Piedrahita i R. Peña, i Lo mejor de mí (2007), de R. Aguilar.

En televisió ha participat en diverses sèries (Crònica Negra ,1988-89; Locos por la tele, 1990; Àngels i sants, 2006; Gominolas, 2007, etc.).

Director artístic del Teatre Lliure (1992-98), el març del 2019 fou nomenat director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (a partir del setembre). L’any 2006 fou guardonat amb el premi Nacional de Cultura en l’especialitat de teatre. Ha publicat les memòries Ara comença tot (2017)..