i Carles Canut i Bartra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carles Canut i Bartra

Carles Canut
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
teatre teat
Actor i director teatral.
Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 23 de setembre de 1944 — Barcelona?, 27 de setembre de 2018

Intèrpret d’una trajectòria densa (prop d’un centenar d’estrenes i unes 7.000 representacions), s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà Gogo.Teatre Experimental Independent. Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto, d’Eugene O’Neill. Tot i ser contractat pel Teatro Español (1970), al cap d’un any abandonà la companyia. El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas. En aquest país guanyà dos premis nacionals de teatre (1975 i 1979). Al seu retorn (1983), reprengué les interpretacions sota la direcció de directors com Jorge Lavelli (La tempesta, 1983), Mario Gas (L’òpera de tres rals, 1984), Gerardo Malla (Trampa para pájaros, 1991), Manuel Dueso (La presa, 1999), Ferran Madico (Tots eren fills meus, 1999), Àlex Rigola (Woyzeck, 2001) i d’altres. Fou membre de la Companyia del Teatre Romea (2000-08) on, a les ordres del seu director Calixto Bieito actuà en set obres, entre d’altres El rei Lear (2002), Macbeth (2003) i Plataforma (2006), per la interpretació en la qual el 2008 rebé un premi Max al millor actor secundari. Posteriorment destacà en Les bruixes de Salem (2016), dirigida per Andrés Lima, La taverna dels bufons (2016, Martí Torras), Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2017, Josep Maria Pou) i Adossats (2018, Jordi Casanovas). Feu també algunes incursions en la direcció teatral (Crim perfecte, 1999; Sóngoro Cosongo, 2004, i Pa’trás ni pa’coger impulso, 2005). Director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques des del 2006, vinculada al grup Focus, l’any 2017 en fou nomenat director artístic.

De les interpretacions cinematogràfiques cal destacar El caballero del dragón (1985); de Fernando Colomo; La ràdio folla (1986), de Francesc Bellmunt; L’aire d’un crim (1988), d’Antonio Isasi-Isasmendi; Makinavaja, el último choriso (1992), de Carlos Suárez, i Don Jaume, el Conquistador (1994), d’Antoni Verdaguer. Actuà també en telefilms (L’estratègia del cucut, 2001; El retaule del flautista, 2012; Vicente Ferrer, 2013), sèries de televisió (Agència de viatges, 1993; La barberia, 1993-96; Lo Cartanyà, 2005-07; Cuéntame cómo pasó, 2015-16, etc.) i en diversos programes de televisió, entre els quals destaca el concurs Vostè jutja (1985), on interpretava el personatge d’en Rafeques, que obtingué una gran popularitat. Fou també doblador al català de diverses pel·lícules, entre les quals hi ha La llista de Schindler o La núvia de Frankenstein. L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2018-09-27
Llegir més...