Graduat el 1949 per l’Escola d’Oslo d’arquitectura, fou professor d’aquesta universitat de 1971 a 1995. La seva obra, fortament vinculada al paisatge nòrdic, esdevé una reflexió sobre el temps i la natura, tot cercant la intemporalitat, evitant la nostàlgia del passat. Això es mostra a través de l’ús que fa dels materials, de la tecnologia i de la geometria. Realitzà els pavellons per a l’Exposició Universal de Brussel·les (1958) i per a la Biennal de Venècia (1962), pels quals fou premiat. A Noruega construí el museu de Hamar (1968-88), en un entorn històric, el museu de les Glaceres, a Fjaerland (1991), en un paratge gairebé remot, i diversos projectes d’habitatges com la Vil·la Schreiner, a Kringsja (1963), la Vil·la, a Norrköping (1964) o la Vil·la Busk (1990), a Bamble. Obtingué el premi Pritzker el 1997.