i Modest Prats i Domingo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Modest Prats i Domingo

lingüística ling
Lingüista i teòleg.
Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 5 de setembre de 1936 — Girona, Gironès, 29 de març de 2014

Fou ordenat de sacerdot el 1959 a Girona. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París.

Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i des del 2010 de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona. L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense.

Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma i fou cap dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat. Fins a l’any 2002 fou professor de la Universitat de Girona. Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, participà en els seus col·loquis internacionals. Fou un dels autors del polèmic manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua? publicat el 1979 a la revista Els Marges.

Destacà especialment pels seus treballs sobre història de la llengua catalana, dels quals sobresurten Notes sobre la “controvèrsia” sobre la perfecció de l’idioma català (1974), La segona part de les “Instruccions per a l’ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac (1976), Notes per a una història de la llengua (1976), Verdaguer a la Mare de Déu del Mont (1984), Història de la llengua catalana (amb Josep Maria Nadal, vol. I, 1982; vol II, 1996), El futur de la llengua catalana (1990), juntament amb Albert Rossich i August Rafanell, Política lingüística de l’Església catalana. Segles XVI i XVII (1995), i Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes (2009), recapitulació de la seva trajectòria d’estudiós i defensor de la llengua catalana.

Fora de l’àmbit lingüístic i acadèmic, publicà Les homilies de Medinyà (2011), recull de sermons i homilies tant de qüestions religioses com cíviques i ètiques en general.

 L’any 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El 2005 ingressà a l'Institut d’Estudis Catalans com a membre numerari.

Col·laboració: 
MoB
Data de revisió: 
2014-03-31
Llegir més...