Té la seu a l’antic convent d’aquest nom situat a la Rambla de Barcelona. Rehabilitat pels arquitectes Viaplana-Piñón, fou la primera infraestructura artística que s’obrí a Barcelona després de la reinstauració de la democràcia. El centre s’orientà des dels inicis envers les avantguardes en art català i en tendències contemporànies internacionals. Organitza exposicions tant individuals com col·lectives, tant d’artistes nacionals com d’internacionals, en totes les disciplines possibles. El claustre allotja les exposicions principals; l’Espai Vídeo i l’Espai Annex n'acullen de formats més petits. A més, disposa d’un important centre de documentació d’art contemporani.
El 2008 en fou replantejada l’orientació i, per a dur-la a terme hom designà com a nou director Vicenç Altaió qui assumí el càrrec l’any 2009. El nou concepte del centre, que també el 2009 canvià el seu nom original pel d'Arts Santa Mònica, proposa un espai de confluència i de creuament entre diverses disciplines de la creació artística contemporània amb la ciència, el pensament i la comunicació.
Al juny del 2013 de nou es replantejaren els seus objectius per a convertir-se en plataforma d'impuls de nous creadors actius a Catalunya connectant-los amb la indústria cultural, oberta als nous mitjans de comunicació i als intercanvis amb la realitat del país. Després d'una etapa de transició encapçalada per Conxita Oliver, al novembre del 2014 Jaume Reus fou nomenat nou director.