i Manuel Cusachs i Xivillé | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Cusachs i Xivillé

La visitació. Bronze, 320 cms. (1983) conjunt d’obres escultòriques de signe religiós situades en el camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova
© Xevi Varela
art art
Escultor.
Mataró, Maresme, 1933

Estudià dibuix i pintura (1941-50) i, al mateix temps, s’inicià en l’escultura pel seu compte, gènere cap al qual s’ha decantat. El 1962 féu la primera exposició individual. Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor (1976-83). Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres: J. Pla (1976), J. Vallverdú (1977), S. Espriu (1979), J.M. Flotats (1980), J. Fuster (1983), M. Martí i Pol (1995), etc. Realitzà també la Nova verge de Meritxell , de Canillo (1980), i les sèries d’escultures que il·lustren poemes d' El caminant i el mur , de Salvador Espriu (1979-89), i Dotze senyes de Catalunya (1983), amb texts de J. Fuster. Esculpí també els retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell, dissenyat per L. Racionero (1987), les peces monumentals Mataró (1991), L’abat Oliba (1993, a Montserrat), el Monument a l’11 de setembre de 1714 (1995, a Granollers) i el conjunt de petit format L’interludi dels bibelots (1993). Ha exposat a Boston (1987), Estrasburg (1988) i Roma (1988), entre altres ciutats, i ha conreat també el dibuix i la pintura.

Llegir més...