Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, il·legalitzat el 1971. Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980. L’any 1982 fundà el Partit del Benestar(Refah), de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller. Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del pacte de govern. El 1998, el Tribunal Constitucional de Turquia l’inhabilità per un període de cinc anys per haver atemptat contra la laïcitat de l’estat turc. Perdé el seu escó de diputat, i la seva formació, el Partit del Benestar, fou il·legalitzada. El 2000, fou condemnat a un any de presó per un discurs polític que el Tribunal Constitucional estimà incitador a l’odi religiós i ètnic. El 2003, amb l’aixecament de la prohibició de cinc anys per a exercir activitats polítiques, retornà a la vida pública al capdavant del partit islamista Saadet, que liderà fins l’any 2004 i novament des del 2010 fins a la mort.