La seva poesia se situà dins l’anomenat intimisme postmodernista, i evolucionà de la desesperació amarga (Versos 1920-1938, 1938) cap a la serenitat contemplativa (Juegos de agua, 1947). En la seva novel·la Jardín hom hi pot trobar les claus del seu món creatiu. També publicà Bestiarium i La novia de Lázaro (1991), i el 1992 li fou concedit el premi Cervantes.