i José Bono Martínez | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

José Bono Martínez

Política
José Bono Martínez
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
ciències polítiques polít
Polític i advocat castellà.
Salobre, Albacete, 14 de desembre de 1950

Fill d’un alcalde falangista, es llicencià en dret i administració d’empreses per la universitat de Deusto i exercí com a advocat en 1972 - 1977. Representà aquest any una de les víctimes en el judici per la matança d’Atocha perpetrada per la ultradreta i fou també professor de dret a la universitat Complutense. 

Inicià l’activitat política el 1970 en el Partido Socialista Popular d' Enrique Tierno Galván . Ingressà en el Partido Socialista Obrero Español quan aquesta formació s’hi fusionà el 1979, i a partir d’aleshores fou diputat al Congrés.

Dedicat a la política regional a partir del 1983, fou president de Castella-la Manxa fins el 2004, sempre per majoria absoluta. Després de la derrota socialista de l’any 2000 i la posterior renúncia de Joaquín Almunia Amman , aspirà a rellevar-lo, però perdé per nou vots davant l’altre candidat intern, José Luis Rodríguez Zapatero .

Després que aquest el nomenés ministre de defensa el 2004 en el seu primer govern, ordenà la retirada de les tropes espanyoles a l’Iraq. A l’abril del 2006 Rodríguez Zapatero el substituí per José Antonio Alonso. Tot i que el 2006 destituí un general que havia formulat judicis negatius sobre l’elaboració de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , és considerat un dels representants del sector del PSOE més refractari als nacionalismes català i basc, i ha insistit sovint a assenyalar les coincidències del seu partit i el Partido Popular .

A l’abril del 2008 fou elegit president del Congrés dels Diputats , rellevant Manuel Marín González , càrrec que exercí fins al desembre de 2011, que fou substituït per Jesús Posada, del Partido Popular .

Col·laboració: 
LBF
Llegir més...