Sergi Belbel i Coslado

(Terrassa, Vallès Occidental, 29 de maig de 1963)

Sergi Belbel i Coslado

© TNC

Dramaturg i director de teatre.

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (1986), on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre. Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minim·mal show (1987), editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz.

Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes: Elsa Schneider (1987, premi Ignasi Iglésias), Òpera (1988), En companyia d’abisme (1988), L’ajudant (1988), Tercet (1988) i Tàlem (1989). La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació i tracta el quotidià des d’una perspectiva humorística i irònica. Amb Carícies (1991; versió cinematogràfica de Ventura Pons 1999), Després de la pluja (1993, premis Crítica Serra d’Or 1994, Nacional de literatura dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1995, Molière 1999 a la versió francesa, i premi Max de les arts escèniques 2002), Morir (1994; premi Born de Teatre 1995 i Premio Nacional de literatura dramàtica 1996; versió cinematogràfica de V. Pons 1998) i La sang (1998), l’experimentació s’aplica a una realitat dramàtica més concreta, atenta a la reacció dels espectadors. Ha escrit peces musicals: Sóc lletja (1997), amb Jordi Sánchez i Òscar Roig, El temps de Planck (2002) i Mòbil (Comèdia telefònica digital) (2006). També és autor de Forasters (2004, premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral; versió cinematogràfica de V. Pons 2008), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Si no t’hagués conegut (2019) i Dolors (2019), coescrita amb Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente.

Com a director, ha muntat nombrosos textos propis o d’altres dramaturgs catalans (J. Sanchís Sinisterra, J.M. Benet i Jornet, À. Guimerà, E. Vilanova) i estrangers (G. Perec, S. Beckett, W. Shakespeare, C. Goldoni, Molière, N. Simon, D. Mamet, N. Chaurette, B.-M. Koltès), entre els quals destaquen Desig, premi de la Crítica 1991; L’habitació del nen, de J.M. Benet i Jornet; L’estiueig, de C. Goldoni, 1999; Dissabte, diumenge i dilluns, d’E. De Filippo, 2003, premi Ciutat de Barcelona; Les falses confidències, de P. de Marivaux, 2005; En Pólvora, d’À. Guimerà, 2006; L’inspector, de N. Gogol’, 2009; Agost, de Tracy Letts, 2010; El mercader de Venècia, de W. Shakespeare, 2012; El crèdit, de Jordi Galceran, 2013; Els dies feliços, de Samuel Beckett, 2013; Caiguts del cel, de Sébastien Thiery, 2015; La senyora Filomena i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, 2018; Sàpiens, de Roc Esquius, 2018, i Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, 2018 (premi Butaca 2019 a la millor direcció).

Ha fet guions de sèries de televisió (Secrets de família, 1995, Nissaga: l’herència, 1999; Ivern, publicat com a novel·la el 2002; Sin identidad, 2014-15; Si no t’hagués conegut, 2018) i ha col·laborat en guions cinematogràfics.

De ritme molt àgil, ambient quotidià i centrades en conflictes i obsessions personals, diverses de les seves obres, especialment Després de la pluja i Carícies, han estat traduïdes (versions al neerlandès, el noruec, el portuguès, el suec, l’italià, el francès, l’anglès, el castellà, el danès i l’alemany) i representades fora dels Països Catalans. El 2017 la Comédie Française programà Après la pluie, primera obra d’un dramaturg català representada en aquest teatre. Ha traduït també diverses peces d’altres autors (B.-M. Koltès).

L’any 2021 la seva primera novel·la, Morir-ne disset, fou guardonada amb el premi Sant Jordi.

Des del 1988 és professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre. El març del 2005 fou nomenat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en substitució de Domènec Reixach. El juny del 2013 cessà en el càrrec, en el qual fou rellevat per Xavier Albertí. Entre altres guardons, ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Cultura en la categoria de teatre (2000) i el premi Rosalía de Castro (2018).